Falsos autonomos Llado

Què és un fals autònom?

Tenir en la seva empresa un treballador per compte propi duent a terme activitats pròpies d’un treballador de plantilla, implica frau de llei i podria originar greus conseqüències per a la seva empresa.

La figura del fals autònom en les empreses ha anat en augment en els últims anys des de l’aparició de la crisi econòmica, ja que les empreses ho estan utilitzant per a disminuir els costos de les seves plantilles de manera significativa. No obstant això, aquesta pràctica es considera una acció il·legal, ja que s’intenta evadir a la Seguretat Social al no realitzar les cotitzacions dels treballadors per part de les empreses.

Però, Què és un fals autònom?

Els falsos autònoms són treballadors que estan inscrits en el Règim Especial de Treballadors Autònoms però que realitzen els seus serveis per a una empresa com si fossin treballadors per compte d’altri. Encara que són autònoms, és una situació falsa, ja que no posseeixen autonomia en el seu treball, sinó que depenen de les directrius per part de l’empresari o direcció de l’empresa i actuen com a empleats.

Característiques dels falsos autònoms

Per a conèixer les característiques dels falsos autònoms ho podem veure clarament amb un exemple. Un informàtic que treballa per a una empresa amb una jornada completa de 40 hores setmanals, però que :

  • està inscrit en el RETA com a autònom.
  • no posseeix un contracte laboral amb l’empresa, és per això que no té una nòmina, sinó que cobra el seu treball a través de la realització de factures per a l’empresa.
  • s’haurà de pagar la seva quota d’autònoms mensual i fer les seves declaracions d’IRPF i IVA, mentre l’empresa per la seva part s’estalviarà totes les despeses de cotització a la Seguretat Social pel treballador.
  • el treballador no té dret a l’aplicació de cap mena de Conveni Col·lectiu ni de l’Estatut dels treballadors que regeix els drets laborals dels treballadors inscrits en el Règim General.

En l’última sentència del Tribunal Suprem sobre aquest tema, ha donat un escac al model laboral de les plataformes digitals de repartiment. En les quals compten amb repartidors, coneguts com a riders. En la qual el tribunal detalla que són assalariats i no autònoms com fins ara estaven reconeixent aquest tipus d’empreses. Concretament sobre un antic treballador de la plataforma Glovo, que mantenia una relació laboral amb l’empresa sent un fals autònom.

En aquesta sentència els magistrats detallen una sèrie de motius que els han portat a aquesta conclusió. Entre altres, asseguren que Glovo no és un mer intermediari en la contractació entre comerços i repartidors. “No es limita a prestar un servei electrònic d’intermediació consistent a posar en contacte a consumidors (els clients) i autèntics treballadors autònoms, sinó que realitza una labor de coordinació i organització del servei productiu”.

Per tant, els riders ni organitzen la seva activitat, ni negocien els preus o condicions amb els comerços als quals serveixen, ni reben dels clients la seva retribució. De fet, és Glovo la que rep l’import dels clients, elabora les factures i efectua els pagaments periòdicament als repartidors. Per a entendre millor aquestes conclusions, és important destacar així mateix que la plataforma compta amb un programa informàtic que assigna els repartiments en funció de la valoració de cada repartidor, que varia en funció de les comandes realitzades anteriorment. Aquest és un dels motius que posa en un compromís la suposada autonomia dels treballadors. “Condiciona decisivament la teòrica llibertat d’elecció d’horaris i de rebutjar comandes”.

Per a qualsevol dubte o qüestió respecte a la figura del fals autònom, l’equip jurídic laboral de Lladó Grup Consultor li pot ajudar en l’assessorament que requereixi.