Facebook és una xarxa social que, des de ja fa molt temps guarda i intercanvia informació dels seus usuaris que s’escapa de l’abast de la pròpia xarxa. Però més enllà de la publicitat selectiva que ens apareix en el nostre perfil, Facebook és capaç de trobar persones amb les que podríem tenir alguna relació tot i no guardar cap registre d’elles, i ens les proposa com a contacte.
La causa d’aquest misteri encara és 100% desconeguda, però el fet que aquesta xarxa social relacioni i vinculi contactes que no guardem en la pròpia agenda té una possible resposta.
Primer de tot, cal entendre que Facebook aconsegueix els seus ingressos mitjançant la publicitat selectiva, per la qual cosa reté a l’usuari: aconsegueix que aquest comparteixi tots els seus moviments diaris, interessos i situacions en la plataforma online. Aquests llaços segueixen creixent fins a aconseguir que Facebook pugui predir fins i tot allò que vols comprar, allò que li agrada o els amics que tindrà en un futur.
Així doncs, Facebook combina elements comuns dels diferents usuaris (informació de treballs, estudis, xarxes de les quals formes part, contactes) i les barreja amb altres factors que per ara, Facebook no desvetlla.
Però aquests altres factors són en realitat, el resultat d’un algorisme que no falla: a l’instal·lar l’aplicació de Facebook en el mòbil, aquesta té permís per adquirir informació personal de la seva agenda, números de telèfon guardats, contactes de Whatsapp o fins i tot contactes d’altres aplicacions mòbil. És per aquesta raó que Facebook especula sobre les persones que podríem conèixer o que realment coneixem.
Existeixen, a més, altres suposicions, com que en visitar un perfil d’algú que no és el seu amic, es registri la visita i l’altre contacte rebi el suggeriment d’amistat. O fins i tot existeix la possibilitat que la xarxa social hagi pres acords amb companyies telefòniques. Així i tot, són suposicions que no estan contrastades.