Reforma lloguer urbans

MODIFICACIÓ DELS TERMINIS DELS ARRENDAMENTS URBANS EN VIRTUT DEL REIAL DECRET LLEI 7/2019

Mitjançant l’aprovació pel Consell de Ministres, divendres passat 1 de Març del Reial Decret-Llei 7/2019, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, es reforma el règim d’arrendaments urbans establert en la Llei 29/1994. La modificació més substancial fa referència a la durada dels contractes d’arrendament.

Els contractes celebrats a partir del 5 de Març de 2019, data d’entrada en vigor del RD, que pactin una durada inferior a cinc anys, podran estendre’s fins a arribar a aquesta durada, si l’arrendatari així ho vol i no comunica amb trenta dies d’antelació com a mínim, a la data de terminació del contracte o de qualsevol de les seves pròrrogues, la seva voluntat de no renovar-lo, encara que l’arrendador s’oposi.

Per tant, encara que el contracte d’arrendament estableixi que la durada del contracte és de dos anys, amb aquest nou règim, l’arrendatari podrà prorrogar la seva durada tres anys més fins a aconseguir el límit legal de cinc anys. Per a això, únicament haurà de romandre en l’habitatge i conducta al pagament de les mensualitats d’arrendament, doncs d’aquesta forma, fins que no transcorrin els cinc anys que preveu la Llei l’arrendador no podrà oposar-se ni rescindir el contracte sense el consentiment exprés de l’arrendatari.

Fins i tot, si l’arrendador fos persona jurídica, s’augmenten els terminis per a l’arrendatari perquè no únicament podria forçar la pròrroga del contracte durant cinc anys, sinó que podria allargar la seva durada mínima dos anys més, en total fins a set anys.

S’ha de tenir en compte que la reforma no modifica l’excepció a la pròrroga obligatòria que ja estava recollida en la Llei. Per això, la pròrroga forçosa del contracte durant cinc o set anys a la qual s’ha fet referència no procedirà si, una vegada transcorregut el primer any de durada d’aquest, l’arrendador comunica a l’arrendatari que té necessitat de l’habitatge arrendat per a destinar-la a habitatge permanent per a si o els seus familiars en primer grau de consanguinitat o per adopció o per al seu cònjuge en els supòsits de sentència ferma de separació, divorci o nul·litat matrimonial. La referida comunicació haurà de realitzar-se a l’arrendatari almenys amb dos mesos d’antelació a la data en la qual l’habitatge es vagi a necessitar.

En tot cas, cal preguntar-se què succeeix quan acaba la pròrroga forçosa, i és que una vegada transcorreguts els cinc o set anys, i arribada la data de venciment del contracte, si cap de les parts ha notificat a l’altra amb almenys quatre mesos d’antelació per part de l’arrendador i de dos mesos per part de l’arrendatari a l’esmentada data, la seva voluntat de no renovar-lo, el contracte es prorrogarà necessàriament per terminis anuals fins a un màxim de tres anys.

Per tant, amb aquesta reforma es dota a l’inquilí de major estabilitat i es torna al règim que existia amb anterioritat a la reforma operada en 2013.

Per qualsevol dubte l’equip d’assessors de Lladó Grup Consultor queda a la seva disposició.

consultor@lladogrup.com