La setmana passada, la Comissió Europea que presideix Jean-Claude Juncker va publicar el seu Llistat Negre de Paradisos Fiscals (30 països o territoris considerats com “no cooperatius” en matèria de lluita contra el frau i l’evasió fiscal). No ha estat una decisió unilateral, sinó que s’ha confeccionat la llista en base als països o territoris que apareixen en, al menys, 10 de les llistes nacionals dels Estats membres.
Andorra, Mònaco, Liechtenstein i la illa de Guernsey (en el canal de la Mancha, depenen del Regne Unit) són l’ ”aportació” europea. La resta de països o territoris són:
Brunei, Hong Kong, Maldives (Àsia), Libèria, Mauricio, Seychelles (Àfrica), les illes Cook, Nauru, Niue, les illes Marshall, Vanuatu (Oceania), Panamà, Anguila, Antigua i Bermuda, Bahames, Barbados, Belize, les illes verges Britàniques, les illes Caiman, Granada, Montserrat, San Vicent i les Granadines, San Cristòbal i Nieves, les illes Turques i Caicos i les illes Verges de EEUU (continent americà).
Impost de societats igualitari en la UE
Encara que és assumpte bloquejat des de 2011 – per desacords entre els Estats membres- un altre dels temes abordats per l’Executiu comunitari ha estat el de reactivar el projecte d’una base comú de l’impost de societat en tota la Unió Europea, amb la intenció de fer-la obligatòria per les multinacionals, així com el de dur a terme una consulta pública per decidir si s’obliga a les empreses a fer públics els impostos que paguin país per país.
