L’assetjament a la feina

El moviment d’actors i actrius de Hollywood anomenat “me too” ha tornat a posar sobre la taula la problemàtica sobre l’assetjament sexual a la feina. En aquest cas, al col·lectiu d’actors, però el cert és que l’assetjament sexual potser present a la feina i tot i els intents per visibilitzar un tema que fins ara era tabú encara és complicat combatre’l amb el silenci que l’envolta.

Segons dades de l’UGT, només el 2% de les denúncies per assetjament sexual a les dones en l’àmbit laboral acaba en una condemna judicial. És un percentatge insignificant, segons el sindicat, que revela la complexitat que té una víctima denunciar sobre aquest delicte.

Quan parlem d’assetjament en l’àmbit laboral estem parlant de la violència física, sexual o psicològica que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral o fora del centre i de l’horari laboral si té relació amb la feina.

Una de les formes de violència que es pot donar a la feina és l’assetjament sexual que consisteix en qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat d’índole sexual que tingui com a objectiu o que produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una dona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest. Aquests tipus de comportament està tipificat al Codi Penal com a delicte contra la llibertat i identitat sexual.

Per posar un exemple, i sense ànim d’excloure, seria tota agressió sexual: peticions de favors sexuals o insinuacions associades a la millora de condicions de treball, comentaris i formes d’adreçar-se i/o bromes sexuals ofensives i obscenes, contacte físics, contacte deliberat i no desitjat per a la víctima…

La Llei Orgànica 3/2007 per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes obliga a totes les empreses a adoptar mesures específiques negociades amb la representació legal de les persones treballadores per prevenir l’assetjament sexual i per raó de sexe. Ha de promoure condicions de treball que evitin aquests tipus d’assetjaments i ha de tindre també l’obligació de disposar de procediments específics, a través dels protocols, per donar resposta a les denúncies o les reclamacions que pugui formular qui hagi estat objecte d’assetjament. Aquests procediments d’investigació han d’incloure mesures preventives i procediments d’investigació de les denúncies.

La llei també atorga un paper a la representació legal de les persones treballadores, en el cas que hi hagi, contribuint activament a la prevenció d’aquestes conductes, fent sensibilització i difusió entre els treballadors i treballadores, i també informant la direcció de les empreses dels comportaments detectats que puguin proporcionar-los.

Què es pot fer en cas de patir assetjament a l’empresa? 

Existeixen diferents vies i totes són correctes. Per una banda, i la principal, seria la via interna de l’empresa, ja que com hem dit totes les empreses han de disposar d’un protocol, a través del qual es pugui activar un procediment de denúncia i sanció. L’objectiu d’aquest protocol és articular el circuit de resposta i protecció a l’interior de l’empresa. I, per últim, hi ha la via judicial, que són els Jutjats de lo Social o Penal. Es pot demanar davant el Jutjat de lo Social, sempre que els fets siguin susceptibles de constituir un delicte en el Codi Penal.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada