El termini general de prescripció dels deutes és, actualment, de quinze anys. Aquest termini es veurà reduït, en virtut d’una modificació en el Codi Civil a CINC ANYS. Aquest termini de prescripció de les obligacions és de caràcter general i és aplicable a totes les accions que no tinguin un termini de prescripció específic.
En virtut d’aquesta modificació el termini que tindrà qualsevol creditor per reclamar els seus deutes serà de cinc anys i, per tant, els deutes que no siguin reclamades dins d’aquest termini legal quedaran prescrites i, per això, quedaran extingides. Des de la posició jurídica del creditor (el que té el dret de cobrament) aquest canvi normatiu el limita en el temps l’acció de reclamació i haurà de agilitzar el tràmit. Des de la posició del deutor s’incrementa la possibilitat de guanyar la prescripció i que el deute no sigui reclamat en termini. Aquí caldrà estar atent a l’efecte de l’entrada en vigor d’aquest canvi i si el termini de prescripció de cinc anys es computa des de l’entrada en vigor o bé des de la data en què es va contraure el deute. En aquest últim cas es poden produir multitud de prescripcions de deutes amb només l’entrada en vigor de la Llei.
Per evitar la prescripció i ostentar el creditor un nou termini de cinc anys, aquest pot fer una reclamació extrajudicial fefaent (burofax, mail certificat o acta notarial) i amb això trencar el còmput del termini de prescripció. Vist l’anterior és d’esperar una reacció, en particular, de les entitats de crèdit i financeres en reclamació extrajudicial de deutes.
