Hacienda despidos IRPF

ELS ACOMIADAMENTS EN EL PUNT DE MIRA DE L’ADMINISTRACIÓ

Ara l’Agència Tributària se suma també a la cerca dels acomiadaments que estimi siguin en realitat acords d’extinció previs entre empresa i treballador i no corresponguin a un autèntic acomiadament. La recent sentència de l’Audiència Nacional, Sala Contenciós Administratiu, de 3 de juliol de 2019 ha establert l’ingrés de les retencions d’IRPF sobre les indemnitzacions abonades en uns acomiadaments en determinar que no eren autèntics, segons la suma d’indicis.

La Sala arriba a la conclusió en aquest contenciós que l’ocorregut “… respon a un pacte sobre extinció de la relació laboral sense concórrer causa d’acomiadament a partir dels indicis complementaris… escàs rigor de la seva actuació en efectuar els acomiadaments… sense concreció per tant de fets o causes de l’acomiadament. Les deficiències en la formalització dels acomiadaments posen en evidència que no era necessària concreció cap en elles perquè no haurien de ser discutides en realitat…”.

En definitiva, és d’importància capital que la formalització de les extincions contractuals per acomiadament compleixi totes les formes, requisits, procediments i terminis que s’estableixin per a cada supòsit en la Llei, els convenis col·lectius de cada sector i l’extensa jurisprudència haguda en la matèria.

Les conseqüències que es poden desprendre d’aquesta insuficiència formal i/o procedimental aconsegueixen des de la declaració d’improcedència de l’acomiadament a la possibilitat d’imputació de nul·litat amb readmissió i possibilitat d’indemnització complementària per danys i perjudicis en supòsits de presumpció de vulneració de drets, fins fins i tot la proposta d’aplicació del codi penal, si s’estima que l’acomiadament s’ha realitzat en frau de Llei i connivència per a l’obtenció de prestacions públiques.

En efecte, cal recordar que la Llei orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995 de 23 de novembre del CODI PENAL en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social, estableix en el seu article 307 ter, que segons l’import defraudat i altres circumstàncies, “Qui obtingui, per a si o per a un altre, el gaudi de prestacions del Sistema de la Seguretat Social, la prolongació indeguda d’aquest, o faciliti a uns altres la seva obtenció, per mitjà de l’error provocat mitjançant la simulació o tergiversació de fets, o l’ocultació conscient de fets dels quals tenia el deure d’informar, causant amb això un perjudici a l’Administració Pública, serà castigat amb la pena de sis mesos a tres anys de presó.”

Tot això a més de la pèrdua de subvencions i beneficis fiscals i de la Seguretat Social durant un període de tres a sis anys.

En definitiva no solament cal poder acreditar els fets que fonamentin els acomiadaments que es realitzin, sinó que aquests cal formalitzar-los de manera suficient i escrupolosa, amb ampli coneixement en la matèria. En les pròpies paraules dels magistrats, la carta d’acomiadament no ha de ser simplement una carta de “comiat”.

Des de Lladó Grup Consultor, li oferim a través del nostre equip de professionals de Serveis laborals, assessorament en tota mena de procediments d’acomiadament.