Tercera edició del Pla Integral del Comerç Minorista queda aprobada

El pla pel 2015 ja inclou trenta quatre mesures, dos més que en l’anterior edició. En aquesta edició el Pla d’actuacions que es fan mitjançant el conveni de col·laboració subscrit amb la Cambra de Comerç d’Espanya comptarà amb un pressupost major: quatre-cents mil euros, un 20,5% més, i ja arriba als cinc milions d’euros. S’inclou l’assessorament a la innovació i diagnòstic de punt de venta, tallers de capacitació, programa de relleu de comerç, iniciatives per dinamitzar les zones comercials i l’ajuda financera a projectes singulars de millora en zones amb més afluència turística. Ja des de 2003 s’han beneficiat 38.691 comerç.

L’Advocat informa ….. Hipoteques, canviï l’índex IRPH per l’Euríbor

Com ja vam anunciar en una newsletter anterior , els Tribunals estan declarant la nul·litat de les clàusules  de les hipoteques referenciades al tipus d’interès IRPH.  El dia 1 de novembre de 2013, els dos índex de referència hipotecària IRPH Bancs i IRPH Caixes varen desaparèixer i a partir d’aleshores s’aplica l’índex substitutiu. Si l’escriptura no preveu un índex substitutiu (com podria ser l’Euríbor), el nou índex de substitució serà l’IRPH Conjunt d’Entitats. A la pràctica, tenir l’IRPH o l’Euríbor com a índex de referència pot suposar una diferència considerable de diners a pagar en la quota mensual, atès que l’Euríbor es troba en mínims històrics i l’IRPH és molt més alt.

Diferents jutjats com el  Jutjat de Primera Instància número 7 de Collado Villalba en Sentència de 5 de setembre de 2013, el Jutjat Mercantil número 1 de Donostia – San Sebastián, en la seva Sentència de 29 de setembre de 2014, i més recentment amb la Sentència del Jutjat Mercantil nº 7 de Barcelona de data 16 de març de 2015,   han declarat la nul·litat per abusiva de la clàusula que fixava el denominat IRPH.

Els motius de la declaració de nul·litat rau en la vulneració de les normes de les condicions generals de contractació per infracció de normes imperatives i per manca de compliment de les normes de disciplina bancària que obliguen a un nivell d’informació i transparència que no reflecteix l’escriptura de préstec. La mateixa resolució declara l’aplicació de l’índex alternatiu acordat (Euríbor més 1 punt).

La Jurisprudència en aquesta matèria es prou clara i això fa pensar que les demandes s’aniran presentant en els jutjats i, per tant, aconsellem que si vostè té una hipoteca referenciada a l’IRPH cal procedir a la reclamació a l’entitat financera atès que es pot estalviar molts diners.

Com experts en dret bancari,  si vostè  té una hipoteca amb l’IRPH com a índex de referència en lloc de l’Euríbor, consulti’ns i estudiarem el seu cas particular i l’informarem sobre les possibilitats de que l’entitat li tregui aquesta clàusula.
07_joan_llado_chimenis_cat

Base de retenció

Quan el propietari d’un local de negoci que té arrendat emet la corresponent factura per la pròpia renda del lloguer, es troba sovint amb que també repercuteix altres despeses, com per exemple les despeses de comunitat, manteniment o fins i tot tributs municipals o subministraments.

En aquest cas cal tenir en compte que la base sobre la qual s’ha de procedir a efectuar la corresponent retenció a compte serà la contraprestació íntegra, o sigui l’import de la renda meritada així com les despeses que l’arrendador repercuteixi a l’arrendatari.

Aquesta base coincidiria en condicions normals amb la base sobre la qual s’aplicarà l’IVA corresponent.

A més, aquesta situació es produeix amb independència de la personalitat jurídica dels contractants, és a dir arrendadora i arrendatària. Efectivament, tant en l’àmbit de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques com en el de l’Impost sobre Societats, la base de retenció inclourà les despeses repercutides. Tan si l’arrendador és una persona física (empresària almenys en l’àmbit d’IVA) com una societat, tret que estigui expressament alliberada de suportar retenció pel volum d’immobles que arrenda, suportarà un retenció en la seva factura sobre la base total meritada. El mateix passa amb l’arrendatari, ja sigui persona física o es tracti d’una entitat, la base de retenció serà la mateixa.

L’Agència Tributària s’ha manifestat ja repetidament en aquest sentit per si pogués haver-hi alguna discrepància entre els àmbits normatius dels dos impostos, IRPF i l’Impost de Societats.

Per exemple una entitat és arrendatària d’un local de negoci amb una renda mensual pactada de 1.000 euros, i que en el mes corrent procedeix incloure unes despeses de 150 euros per manteniment i 100 euros per escombraries girades per l’ajuntament.

La corresponent factura hauria de contenir:

Lloguer del mes corrent …    1.000,00
Repercussió de despeses de manteniment…    150,00
Repercussió escombraries municipals …    100,00

Total base imposable…    1.250,00
– 20 % retenció a compte (des de 2015) –    250,00
+ IVA 21 %    262,50

Import a pagar 1.262,50 euros.
andreu_aguilar

Declaracions informatives

Una vegada finalitzat l’any 2014 i iniciat l’any 2015, ens trobem davant un període de presentació de tot un conjunt de Declaracions informatives, que poden afectar a tots aquells residents a Espanya, que bé per ostentar la titularitat de qualsevol classe d’actiu i passius o bé per mantenir relacions comercials amb l’exterior (importacions, exportacions, cobraments i pagaments) haurien de tenir  en consideració, a fi de valorar si vostè es troba obligat a presentar informació de caràcter econòmic davant diferents Organismes i Administracions, com pot ser el Banc d’Espanya  i la pròpia AEAT.

A títol enunciatiu, exposem aquelles declaracions que pel seu caràcter més habitual valorem d’especial rellevància i dignes de tenir en consideració, atenent a la possible afectació en la que vostè es pot veure implicat:

Enquesta sobre transaccions exteriors (ETE)

Aquesta declaració que ha entrat en vigor en la nostra normativa des de l’inici de l’exercici 2014, ha establert una obligació d’informació que afecta a totes les persones físiques i jurídiques que mantinguin:

–          Operacions de caràcter financer i econòmic, en l’exterior.

–          Operacions de mercaderies i cobrament de no residents.

–          Operacions de mercaderies i pagament a no residents.

Mitjançant aquesta declaració es pretén informar del conjunt d’actius i passius existents en l’exterior (immobles, accions, valors, comptes bancaris, drets de cobrament, crèdits, …) que s’entenguin dipositats o situats fora d’España, o que es mantinguin amb no residents, així com el flux de cobraments i pagaments efectuats durant el transcurs de l’any amb no residents.

En aquesta declaració, l’àmbit afecta inicialment a totes les persones que mantinguin els béns y relacions anteriorment detallats, quedaran eximits  de la presentació aquells que el seu volum de saldos, ó de cobraments y pagaments, no excedeixin de la xifra anual de 1.000.000,00 d’euros. La major o menor complexitat per la seva confecció y periodicitat, quedarà fixada en funció del volum de operacions, existint una declaració resumida, per a tots aquells supòsits que la seva xifra anteriorment exposada no excedeixi de 50.000.000,00 euros.

La seva presentació pot ser amb caràcter mensual, trimestral o anual en funció del volum de operacions, i per aquells supòsits, que tinguin la obligació establerta amb caràcter anual, el seu termini queda fixat com a data límit, el 20 de Gener.

Aquesta declaració es té que presentar davant el BANC D’ESPANYA, per via telemàtica  y amb la pròpia signatura electrònica de la persona interessada.

Declaració de titulars d’inversió espanyola en l’exterior en valors negociables (Mod. D6 ) .

En aquesta declaració s’haurà de fer constar:

a)      Les inversions depositades en l’exterior, que s’ostenten en societats cotitzades en Borses o mercats organitzats, o bé en fons d’inversió.

b)      Declaració de  fluxos per a cadascuna de les inversions descrites.

Les inversions tindran que ser declarades en la seva totalitat, independentment de la quantia econòmica que es disposi, pel que fa als fluxos econòmics, només hauran de ser informats en el cas de participació societària superior al 10% del patrimoni en la Empresa, o pertinença en el seu Òrgan d’Administració, o també si es tracta d’imports superiors a  1.502.530,00 €.

L’Organisme davant on s’ha informar, és la DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ I INVERSIONS, que depèn del  MINISTERI D’ECONOMIA I COMPETITIVITAT.

La seva presentació es amb caràcter anual,  i el període establert, és durant el mes de Gener.

La finalitat de totes aquestes obligacions és múltiple, si bé persegueixen bàsicament el control de les transaccions exteriors sobre el moviment de capitals i finalitats de tipus estadístic.

Règim sancionador

En referència a l’apartat sancionador, malgrat que el BANC D’ESPANYA no disposa de capacitat sancionadora, existeix un règim establert d’infraccions i sancions sobre règim jurídic dels moviments de capitals, que depenent de les quanties no informades, poden tenir conseqüències econòmiques que podrien oscil·lar entre el 25% i el 100% del contingut econòmic de la informació omesa, amb quanties mínimes de 3.000 i 30.000€, i amb terminis de prescripció que poden oscil·lar entre 1 i 5 anys de la seva omissió, depenent l’amplitud de les sancions exposades i  de la qualificació com a lleu o molt greu de les sancions comeses, determinarà la seva quantia.

Si considera que el contingut d’aquesta informació pot ser objecte del seu interès, no dubti a contactar amb nosaltres i li ajudarem a aclarir i gestionar el seu contingut.
jordi morales_cat

Josep Cid parla a TeleB sobre l’any fiscal

Josep Cid, director de l’àrea Fiscal i Tributària de Lladó Grup Consultor, va col·laborar el divendres passat a TeleB al programa 7dies on va parlar sobre l’any fiscal.

Es multipliquen les estafes sobre ofertes de treball

A causa de la conjuntura econòmica actual i els problemes financers que arriben a moltes llars d’Espanya, els estafadors augmenten les falses ofertes de treball que tenen com a objectiu treure diners a les víctimes que piquen l’ham.

Aquestes falses ofertes de treball solen arribar a través del correu electrònic o trobar-se en plataformes de treball poc fiables. Aquestes normalment ofereixen un treball fantàstic principalment de l’estranger, amb un sou molt més alt del que ningú pot aconseguir a Espanya.

Els estafadors solen actuar amb normalitat al principi, sol·licitant el currículum de la víctima i mostrant interès. En haver intercanviat alguna informació i després de la primera presa de contacte, es demana a l’interessat en la oferta que enviï una quantitat concreta de diners per poder tramitar la gestió i preparar la documentació necessària (visat, lloguer d’habitatge …)

Però més enllà d’aquest exemple, hi ha altres formes d’estafa. En concret parlem del robatori d’informació i dades personals.

El que fan els estafadors es recullir les claus d’accés online i retiren els diners sense consentiment del titular. Els estafadors busquen un altre compte bancari al que transferiran els diners, i la persona (el muler) qui l’ajuda a “amagar” els diners en aquest compte no sap que es tracta d’un delicte. Finalment actuen els phishers que demanen al muler que torni a transferir la quantitat monetària a un altre compte.

Hi ha molts tipus de delictes informàtics als quals pot ser exposat. És important mantenir les dades personals i bancàries ben assegurades i no fiar-se de qualsevol plataforma en línia o subjecte desconegut.

Si creu que pateix alguna estafa com aquesta, no dubti en posar-se en contacte amb LLadó Grup Consultor.

Models de declaració que es modifiquen

A finals de l’any 2014 es van publicar modificacions en models d’impresos de declaració a la Hisenda Pública que ens afecten, referent a diversos impostos dels quals en farem un resum perquè vostè comprovi si l’afecten. Aquests canvis són des de l’1 de gener de 2015.

–          Models 036 y 037 de Declaració Censal d’alta, modificació o baixa en el Cens d’empresaris, professionals i retenidors.

–          Models 210, 211 y 213 de l’Impost sobre la Renda de no Residents.

–          Models 650, 651 y 655 d’autoliquidació de l’Impost sobre Successions i Donacions.

–          Models 303, 390 declaració periòdica i resum de l’Impost sobre el Valor Afegit.

 

Però també es creen nous models de declaració i en concret:

–          Model 143 per a la sol·licitud de l’abonament avançat de les deduccions per a família nombrosa i persones amb discapacitat a càrrec, de l’IRPF.

–          Model 560 de l’Impost Especial sobre l’Electricitat. Autoliquidació.

 

A més encara estem pendents de que modifiquin el Model 130 i 131 per a l’autoliquidació dels pagaments fraccionats a compte de l’IRPF d’empreses i professionals. Finalment anunciar el nou Model 368 pendent d’aprovar, de Declaració-Liquidació periòdica dels règims especials aplicables als serveis de telecomunicació, de ràdiodifusió o de televisió i electrònics de l’IVA.

Atenció a aquestes modificacions i novetats.

Àrea Econòmica i Tributària.

A l’abril, nova facturació de la llum

El ministre d’Indústria, Energia i Turisme, José Manel Soria, ha exposat que el nou mecanisme de facturació de la llum: hora a hora, de l’electricitat per a comptadors digitals amb tele gestió, començarà el mes d’abril.

El ministre ha advertit que hi ha prop de set milions de comptadors “intel·ligents” a Espanya, però no estan interconnectats perquè “els instal·lats al 2013 tenien com objectiu una millor mesura, però no la d’hora per hora”.

A més, el ministre va assegurar que el preu de l’electricitat va baixar un 45% el 2014. Es la primera vegada en deu anys que baixa el preu de l’energia elèctrica, tot i això, seguim sent dels països amb l’electricitat més cara ja que partim d’uns increments molt grans.

Destrucció de documentació, com a mesura de seguretat, segons la LOPD i la norma DIN 66399

El principi de seguretat definit en la LOPD i la seva normativa de desenvolupament (RLOPD), obliga els responsables dels fitxers perquè prenguin les mesures que garanteixen la seguretat de les dades personals i evitar accessos no autoritzats (art 9.1 LOPD) que si s’infringeixen es tipificaria com infracció greu (art 44.3. h LOPD) suposant una sanció pel responsable del fitxer de fins als 300.000 €.

Aquest principi ha de ser aplicat a totes les activitats d’un negoci i afecta directament a la manera que s’han de tractar aquells suports – en paper – que contenen dades personals, una vegada conclòs el propòsit de recollida i tractament automatitzat. S’ha de complir l’article 92.4 del RLOPD el qual estableix que, sempre que s’elimini qualsevol document o suport que contingui dades de caràcter personal, s’haurà de procedir a la seva destrucció o esborrat mitjançant l’adopció de mesures dirigides a evitar l’accés a la Informació continguda o la seva recuperació posterior.

Les conseqüències d’errar en aquest procediment es tradueix en sancions per al nostre negoci, a més del dany a la reputació que comporta, tal com va ocórrer en els següents casos sancionats per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades:

–          En el primer d’ells (Resolució 01945/2014) es va trobar un vehicle que contenia documentació d’una empresa amb fotocòpies de DNIs i comptes bancaris, que el propietari del vehicle va trobar en un contenidor; l’empresa propietària de la documentació va incomplir les mesures de seguretat necessàries, per a evitar que les dades que disposa en format paper, fossin eliminades correctament, no donant lloc a la seva troballa per tercers, a l’haver-los dipositat a l’abast del públic en una zona pública; va ser sancionada amb 6.000€.

–          Un altre cas recent (Resolució 02664/2013) és el de l’entitat Banc Santander, que va ser sancionada també amb 6.000€ per dipositar en un contenidor de la via pública documents amb el nom i cognoms, nombres de DNI, domicilis, telèfons, saldos, rebuts, venciments impagats, crèdits hipotecaris, contractes de comptes a termini, ordres de domiciliació de rebuts, ingressos nets, dades patrimonials i laborals, accionistes, fons d’inversió, entrades a dubtós, etc. dels seus clients.

Tal com estableix l’última de les resolucions comentades, no és suficient amb l’adopció de qualsevol mesura: aquestes han de ser les necessàries per a garantir aquells objectius que marquen els preceptes esmentats.

Normalment la destrucció de documentació en suport paper es pot realitzar de dues maneres que garanteixen el compliment de les obligacions LOPD:

–          utilitzant destructores de paper, situades en les mateixes instal·lacions de l’empresa, que garanteixin que el document en qüestió queda totalment destruït i irrecuperable, o

–          a través del servei d’empreses especialitzades.

A causa de l’aparició massiva d’aquestes empreses, aquetes basen la seva competitivitat únicament en el criteri de preu, i no totes ofereixen garanties del compliment de la LOPD. Per tant, és necessari seguir els següents passos:

–          Triar diligentment a l’empresa que va a realitzar el servei, perquè ofereixi les degudes garanties que compleixin amb la LOPD.

  • La destrucció documental estava subjecta fins a ara a la normativa DIN 32757, de l’Institut Alemany per a la Normalització (DIN) referent a la destrucció de documents en paper; però, recentment, ha sorgit altra normativa -la DIN 66399 – per a la destrucció de suports amb dades, a causa de l’evolució en els sistemes de registre de la informació.
  • La norma DIN 66399 estableix tres possibles categories de protecció, la manera correcta de destrucció d’altres suports que no siguin paper (USB, discos externs), i set nivells de seguretat per a presentació d’informació en format original. Aquests nivells van des de fer il·legible o invalidar documents, a prendre mesures extraordinàries; la LOPD no indica el nivell de destrucció que hem d’aconseguir; per tant, mentre els documents es facin il·legibles i es destrueixin de manera que invalidin el seu ús o reconstrucció, és suficient.
  • Les tres possibles categories de protecció en les quals es troben aquests nivells s’adopten segons el grau de necessitat de protecció de les dades, tenint en compte la LOPD en funció de si les dades són de nivell bàsic, mig o alt:
  • Classe de protecció 1: garanteix la protecció de dades personals i la no cessió d’aquestes dades.
  • Classe de protecció 2: garanteix la protecció de dades personals, la no cessió d’aquestes dades, a més d’altres mesures extraordinàries.
  • Classe de protecció 3: protecció amb molt alta exigència de dades molt confidencials i secrets, accessibles a un cercle reduït de persones autoritzades, els noms de les quals es desconeixen.

–          Formalitzar un contracte sobre la base de les especificacions de l’art. 12 de la LOPD i 20 a 22 del RLOPD. D’acord amb l’Informe Jurídic 0227/2010 de l’ AEPD, aquest tipus de proveïdor es considera encarregat del tractament.

–          Exigir un certificat de destrucció una vegada realitzat l’encàrrec.
firmas llado_sonia_cat

Èxit de Lladó Grup en la clàusula sòl

Avui volem explicar que, en el cas de que ens veiem obligats a acudir a la via judicial per demanar que l’entitat bancària ens tregui la clàusula sòl de l’escriptura de préstec hipotecari, és possible obtenir la suspensió de l’aplicació d’aquesta clàusula mentre dura el procediment.

Recentment el nostre despatx ha obtingut una resolució judicial favorable en aquest sentit.  El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona ha estimat la nostra sol.licitud i en la seva interlocutòria de data 16 de gener de 2015 ha acordat, com a mesura cautelar, la suspensió de la clàusula limitativa del tipus d’interès, fixant una fiança simbòlica per a l’efectivitat d’aquesta mesura.

Aquesta interlocutòria crea un precedent molt important, ja que les entitats bancàries darrerament, per obtenir la suspensió dels procediments judicials, al.leguen que està pendent de resoldre’s una demanda col.lectiva sobre nul.litat de clàusula sol davant del Jutjat Mercantil número 1 de Madrid interposada per ADICAE (Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes d’Estalvi i Assegurances d’Espanya) contra la majoria d’entitats. Els Jutjats Mercantils de Barcelona, en sessió de 21 de novembre de 2014 van acordar en aquests casos suspendre els procediments fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europa resolgui la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat Mercantil número 9 de Barcelona.

Mentrestant,  la mesura cautelar esdevé l’única via per aconseguir la inaplicació de la clàusula sòl.