Objectiu del 2018: menjar sa al tupper de la feina

Els horaris de la feina, el no tenir a prop un lloc on menjar o, simplement, voler-nos estalviar els diners d’anar a fer un menú al migdia fa que cada vegada més s’hagi convertit en un ritual endur-se un tupper a la oficina per menjar-nos-el a la pausa per dinar.

Però… Ja mengem prou sa? A continuació, uns quants consells per tots aquells i totes aquelles que vulgueu començar l’any fent net dels copiosos àpats nadalencs i menjar sa al tupper de la feina.

Consells per cuinar-te el tupper:

  • Pots fer el menjar del dia anterior, cada vegada, o bé el del cap de setmana, i guardar-lo per tots els dies de la setmana. Fent-ho de manera setmanal és més fàcil encertar amb el menú, doncs ho planifiques tot més.
  • El més important és que mengem de manera variada: si només portem un tupper, podem fer un plat únic variat on hi hagi verdura o amanida, hidrats de carboni (patata, pa, pasta, arròs, etc., millor integral quan parlem de cereal) i proteïna (ou cuit, carn o peix). Si fem llegums podem fer un tupper per menjar de cullera al que afegir carn i arròs, per exemple. Si no, si només portem un tupper, val la pena portar-ne un amb separadors. La clau és menjar variat i no el primer que ens vingui a la ment cuinar.
  • La quantitat és important: així que val la pena cuinar sent conscients de la gana que tindrem a l’hora en què ens ho anem a menjar. Si cuinem després d’haver fet un àpat correm el risc de posar poca quantitat i després preguntar-nos amb fastig per què no tirem més menjar.
  • Evitar aliments a la planxa o a la brasa: bàsicament perquè quan es refreden i reescalfen es queden bastant secs i poc masticables.
  • Evita aliments que provoquin l’odi dels teus companys de treball: la coliflor i el bròquil, i el peix, si els has d’escalfar una bona estona, despendran una olor que no a tots agradarà. Tingues-ho en compte si menges amb altres companys que també s’escalfen el seu menjar i mengen en el mateix lloc.
  • Pel tema de la conservació, evita salses que portin ou i postres amb nata o crema.

Consells per emmagatzemar el menjar un cop cuinat

  • Els aliments han d’estar ben cuinats: els de plat per sobre dels 70ºC, arribant a l’ebullició, i les carns fins que el suc surti clar, i no rosat. Els ous fins que estiguin bullits i el peix fins que veiem que està completament calent.
  • En el mateix manual se’ns diu que no tinguem els aliments a temperatura ambient més de dues hores i que si no els anem a consumir els refrigerem al més aviat possible per sota dels 5ºC. Anem, que una vegada tinguem el menjar fet, la guardem directament en el frigorífic o congelador (com estarà calent, hem d’anar amb compte que aquesta calor no espatlli els aliments del costat o sota).
  • A l’hora de guardar-la en fred, val la pena no tancar la tapa completament una estona. Així es refredarà abans. Si és un tupper que accepta microones tindrà probablement una tapeta per deixar passar l’aire, que podem deixar oberta.
  • Mantenir la temperatura tant temps com sigui possible: treure el tupper del frigorífic abans d’anar-nos i ficar-ho en la nevera del treball quan arribem. Si no hi ha nevera o si va a passar bastant estona entre una cosa i una altra caldria fer ús d’un acumulador de fred i portar-ho en una nevera petita o borsa isotèrmica.
  • Si no és possible portar-te una nevereta amb acumulador de fred o no hi ha nevera al teu centre de treball hauries de plantejar-te si menjar de tupper aliments cuinats és la millor opció, perquè tenir el menjar diverses hores sense una font de fred farà que els microorganismes proliferin a pler: en casos així és millor optar per aliments frescos i preparar el menjar abans de menjar-la.

A menjar! 

El moment de menjar és un en el qual també hem de tenir en compte algunes coses. Les recomanacions per a aquest moment són:

  • Beu aigua: és més econòmica i més saludable que qualsevol refresc o beguda que puguis portar-te o comprar.
  • Intenta menjar en un lloc que no sigui en el qual treballes: per higiene, per trencar amb la rutina i per no acabar posant-te a treballar mentre menges.
  • Per escalfar en el microones n’hi ha prou amb obrir la tapeta especial del tupper o, si no la té, obrir el tupper i posar la tapa damunt sense tancar, de costat, perquè en cas que el menjar esquitxi es taqui la tapa i no el microones (deixa el microones d’ús públic com t’agradaria trobar-ho).
  • Porta’t per a postres un iogurt, si ho pots refrigerar, o bé una peça de fruita. Val més, si és fruita, que la portis sencera i sigui al moment de menjar quan la pelis i tallis, que no portar-la tallada en el tupper, on es conservarà pitjor.

 

* Basat en un article de consells de Sanitas

WordPress i SEO: Posicionament a la Xarxa

Durant el proper trimestre, a l’Espai 114 impartirem cursos formatius de WordPress i SEO (Estratègia i Fundamentals), amb la finalitat de donar a conèixer dos eines imprescindibles per a qualsevol negoci a l’hora de promocionar-se via web. El curs de WordPress es focalitzarà en la creació de pàgines web amb aquesta senzilla i eficient eina, mentre que els de SEO, es basaran en la estratègia de posicionament del teu negoci a internet. El curs de SEO Fundamentals, consisteix en adquirir els coneixements bàsics de SEO requerits per tal d’elaborar la nostra estratègia de màrqueting a la web. L’objectiu d’aquesta tècnica és obtenir un millor posicionament en els buscadors, per tal de pujar llocs ràpidament i fer-te més visible a Google, Yahoo i altres. Tanmateix, SEO Estratègia té com a objectiu obtenir els coneixements professionals per a l’elaboració d’una estratègia SEO, així com conèixer les eines professionals per a la gestió de l’empresa.

Amb l’auge de les plataformes electròniques de l’última dècada han nascut eines informàtiques que ens ajuden a promocionar el nostre negoci a la xarxa, a través de la creació i posicionament web. Aquestes eines es caracteritzen per la seva senzillesa, la qual les posa a l’abast de tot tipus d’empresari, independentment del seu coneixement en informàtica. En són exemples WordPress, SEM, HTML, SEO, CSS3.

WordPress és un sistema de gestió de contingut el qual ens permet desenvolupar la nostra pròpia pàgina web, incloent pàgines corporatives, comercials i blogs. És un sistema ideal per un lloc web que s’actualitzi periòdicament, sense requerir grans esforços per tal de mantenir-la. Aquesta eina ens permet:

  1. Crear un lloc web a partir d’unes plantilles predeterminades, les quals varien entre plantilles bàsiques i atractives de cara al client, fins a unes altres de més complexes i elaborades.
  2. Escriure contingut periòdicament per tal de mantenir-la actualitzada.
  3. Ordenar continguts i articles en categories, subcategories i etiquetes.
  4. Altres funcions encarades a l’organització i desenvolupament web.

SEO és defineix com el posicionament en els buscadors web i l’optimització dels motors de recerca amb la finalitat de donar més visibilitat a la teva pàgina web. Aquesta eina ens permet fer més visible el nostre negoci als buscadors web com Google, Yahoo o Bing, amb la finalitat d’augmentar el nombre de visites i així fer més útil la pàgina web corporativa o comercial.

L’ús d’aquestes dos eines en el nostre negoci ens permet incrementar exponencialment la visibilitat d’aquest a la xarxa, i posicionar-lo de manera més atractiva als nostres futurs clients. Així, aquestes eines ens permeten promocionar el nostre negoci per canals web, fins fa poc desconeguts, però que han gaudit d’un increment massiu.

 

Les tendències del comerç electrònic durant aquest 2018

El fenomen ecommerce té cada vegada més importància en la nostra societat. A punt de finalitzar l’any, idealo.es, un dels comparadors de preus més importants d’Europa, ha estudiat les principals tendències que protagonitzaran el panorama a Espanya durant aquest 2018.

Mcomerce: comprar amb el mòbil

Durant el 2017 hi ha hagut un augment d’usuaris que compren per internet des de dispositius mòbils que des de l’ordinador. De fet, segons dades de l’estudi elaborat per idealo.es, 6 de cada 10 espanyols ja són compradors mòbils.

El 84% de les botigues analitzades ja disposa d’un disseny optimitzat o responsive de la seva botiga online, mentre que fa tres anys solament el 60% de les mateixes comptava amb aquesta adaptació.

L’epayment, el rei

La internacionalització del comerç electrònic ha permès la generalització de l’ús de les targetes de crèdit – que ha arribat a gairebé el 100% d’implantació en tots els països-, de dèbit i de plataformes de pagament electrònic com PayPal.

Pel que fa als mètodes de pagament a Espanya, la penetració de l’ús de targetes de dèbit seguirà creixent, segons les previsions d’idealo.es, avui dia el 76% de les botigues ja accepta el pagament amb targeta de dèbit, un percentatge molt major que el d’anys anteriors (en 2014 era d’un 28%).

En un sol pas

Comprar online serà cada vegada més fàcil i ràpid. Les botigues online, conscients de la necessitat de millorar l’experiència de l’usuari en les compres, estan reduint els passos que ha de seguir un comprador durant el procés de compra. Mentre que en 2015 calia seguir 4,7 passos de mitjana durant el procés de checkout, en el 2017 la mitjana s’ha situat en 2,7 passos. I sembla que aquest procés es reduirà cada vegada més.

El Black Friday, al nostre calendari per sempre més

El Black Friday s’ha assentat definitivament a Espanya i s’ha convertit en una data vital per a l’ecommerce al nostre país, doncs són ja tres de cada quatre espanyols els que afirmen comprar alguna cosa durant el Black Friday.

Online, preus més competitius

Segons l’estudi dut a terme pel comparador de preus, l’estalvi és el més important a l’hora de comprar per internet per quatre de cada 10 espanyols. Sent aquest un aspecte tan important per als espanyols, s’auguren bons temps per a les plataformes que ajuden els usuaris a trobar la millor qualitat-preu per a un producte, com els comparadors de preus.

*Basat en un article publicat a viaempresa.cat

Llei de reformes urgents del treball autònom

La llei 6/2017 de 24 d’octubre del 2017 (guia editada en el nostre Butlletí d’articles i notícies d’interès de 2/11/2017), ha establert modificacions que afecten al Règim Especial de la Seguretat Social i dels Treballadors per Compte Propi o Autònoms, així com als Treballadors per compte propi del Règim Especial de la Seguretat Social dels Treballadors del Mar. Alguns dels preceptes de la llei van entrar en vigor des de la seva publicació i des del dia 1 de gener ho han fet la totalitat dels restants, motius pel qual creiem oportú resumir els seus principals aspectes:

 

  1. Altes i Baixes prèvies

Les sol·licituds d’alta hauran de presentar-se amb caràcter previ a l’inici de la prestació de serveis pels treballadors, sense que puguin presentar-se abans dels 60 dies naturals anteriors al seu inici.

En referència a les anotacions de baixes prèvies es permetran fins 60 dies abans de la data de finalització de l’activitat. A l’efecte de la comunicació de la baixa en termini reglamentari, es manté el termini de 3 dies posteriors al dia en què tingui lloc la cessió de l’activitat autònoma.

(Articles 27.2 i 32.3.1º del Real Decret 84/1996, pel que s’aprova el Reglament General sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors a la Seguretat Social)

 

  1. Efectes d’Altes i Baixes. Cotització

Fins a tres altes formulades dins de cada any natural podran tenir efectes des del dia que el treballador reuneixi els requisits i condicions determinants de la seva inclusió en el règim especial, sempre que ho hagués sol·licitat en temps i forma. (Article 46.2.a) del Real Decret 84/1996, en la seva redacció donada per la Disposició Final Primera de la llei 6/2017 de 24 d’octubre.

Fins a tres vegades a l’any l’interessat podrà optar perquè els efectes de la Baixa es produeixin des del dia en què finalitza l’activitat, sempre que la Baixa es sol·liciti dins el termini de tres dies següents a la finalització de l’activitat (Article 46.4.a).

No obstant, l’autònom podrà optar perquè els efectes de les Altes i les Baixes siguin del primer o de l’últim dia del mes, respectivament, fins i tot quan es compleixin les condicions anteriors.

La resta d’altes i baixes que excedeixin de tres dies dins l’any natural, produiran efectes el primer o l’últim dia del mes respectivament.

Les altes i baixes sol·licitades fora del termini reglamentari tindran efectes del primer i de l’últim dia del mes natural en què s’iniciï o finalitzi l’activitat, respectivament (Article 46.2.c i 46.4.c).

Per finalitzar, en referència a la cotització, la quota es referirà als dies de presentació efectiva de l’activitat, essent exigible la fracció de la quota mensual que correspongui als concrets dies.  

 

  1. Canvis de Base de Cotització

Els treballadors autònoms podran realitzar fins a quatre canvis de base de cotització dins de cada any natural (Article 43 bis del Reglament General sobre Cotització i Liquidació d’altres drets de la Seguretat Social, Disposició Final segona de la Llei 6/2017).

Terminis per presentar les sol·licituds:

 

TERMINIS EFECTES
De l’1 de gener al 31 de març A partir de l’1 d’abril
De l’1 d’abril al 30 de juny A partir de l’1 de juliol
De l’1 de juliol al 30 de setembre A partir de l’1 d’octubre
De l’1 d’octubre al 31 de desembre A partir de l’1 de gener (any seg.)

 

  1. Deduccions en la cotització

Els nous beneficiaris de la “tarifa plana” s’aplicaran quan l’inici de l‘activitat sigui igual o posterior a l’1 de gener de 2018.

  • Extensió de la quota reduïda per treballadors per compte propi que emprenguin o reprenguin una activitat per compte propi.
  1. S’amplia de 6 a 12 mesos la duració del primer període de benefici, durant el qual la quota d’autònom és de 50 euros, si el treballador cotitza per la base mínima genèrica del RETA. Si la base de cotització fos superior, la reducció serà del 80% de la quota per contingències comunes, inclosa la incapacitat temporal.
  2. Es redueix de 5 a 2 anys el període durant el qual s’exigeix no haver estat en situació d’alta en el RETA o RETM, per tenir dret al benefici. El període de baixa serà de 3 anys quan s’hagués gaudit del benefici en l’anterior període d’alta en el règim corresponent.

(Article 31 de la Llei 20/2007)

  • Beneficis en la cotització per persones amb discapacitat, víctimes de violència de gènere i víctimes del terrorisme que emprenguin o reprenguin una activitat per compte propi.

Es redueix de 5 a 2 anys els períodes durant els quals s’exigeix no haver estat en situació d’alta en el RETA o RETM, per tenir dret al benefici. El període de baixa serà de 3 anys quan s’hagués gaudit del benefici en el seu anterior període d’alta en el règim corresponent. (Article 32 de la Llei 20/2007).

 

  1. Domiciliació obligatòria

A partir de l’1 de gener del 2018 s’haurà d’efectuar el pagament de les quotes mitjançant el sistema de domiciliació en compte (Disposició addicional octava del Reglament General de Recaptació de la Seguretat Social)

Aquells treballadors autònoms que no disposin d’aquesta modalitat, hauran de comunicar abans del 14 de gener el número de compte bancari en el qual desitgin carregar els seus rebuts. Aquesta comunicació es podrà realitzar a través del sistema RED o utilitzant el servei disponible a la Seu Electrònica de la Seguretat Social, que s’accedeix seguint la següent ruta: Ciutadans > Cotització > Domiciliació en compte.

La modificació del compte en el qual estigui domiciliat el pagament de les quotes tindrà efectes el mateix mes en què es comuniqui, sempre que es formuli la comunicació entre els dies 1 i 10 de cada mes, i tindrà efectes a partir del mes següent aquell en el qual es comuniqui, quan es formuli aquesta comunicació entre els dies 11 i últim de cada mes.

 

  1. Bonificacions

Nova bonificació del 100% de la quota per autònoms per descans en supòsits de maternitat, paternitat, adopció, acolliment i risc per embaràs o lactància quan el descans tingui una duració mínima d’1 mes. (Art. 38 LETA)

Nova bonificació per treballadores autònomes que es reincorporin a la feina dins els 2 anys següents després d’haver cessat la seva activitat per maternitat, adopció, guarda amb finalitat d’adopció, acolliment i tutela. La quantia pot ser una quota fixe de 50 euros durant 12 mesos si el treballador cotitza per la basa mínima o el 80% sobre la quota per contingències comunes durant 12 mesos si opta per una base de cotització superior. (Art. 38.bis LETA)

– La bonificació del 100% de la quota durant 12 mesos actualment en vigor per cura de menors de 7 anys, s’aplica fins que el menor compleixi 12 anys.

– Bonificació del 100% de la quota empresarial durant 12 mesos per la contractació indefinida per compte d’altri de determinats familiars de l’autònom (cònjuge, ascendents/descendents i altres parents per consanguinitat o afinitat fins al 2ºn grau inclusivament) amb l’excepció dels majors de 29 anys no discapacitats que convisquin amb ell i estiguin al seu càrrec, sempre que no hagués tingut lloc l’extinció de contractes de treball declarats judicialment com improcedents, o per acomiadaments col·lectius no ajustats a dret, dins els dotze mesos anteriors i sempre que es mantingui el nivell d’ocupació dins els 6 mesos posteriors a la contractació. La Inspecció de Treball procedirà a la comprovació del compliment de les condicions (D.A. 7ª de la Llei 6/2017).

– La bonificació existent per alta de familiars col·laboradors de l’autònom que s’incorpora al RETA o RETMAR s’amplia a les parelles de fet, definint la pròpia norma que s’entendrà per parella de fer en aquests supòsits: “Parella amb una anàloga relació d’efectivitat a la conjugal, constituïda pels qui, no estant impedits per contraure matrimoni, no tinguin un vincle matrimonial amb l’altre persona i acreditin, a través del certificat d’empadronament, una convivència estable i notòria i amb una duració ininterrompuda no inferior a cinc anys. S’acreditarà la seva existència a través del certificat d’inscripció algun dels registres específics, o mitjançant document públic on consti la seva constitució” (Art. 35 LETA).

 

  1. Despeses deduïbles a efectes de l’IRPF

En aquells casos en els quals el contribuent afecti parcialment el seu habitatge habitual pel desenvolupament de la seva activitat econòmica, podrà deduir-se les despeses de subministres d’aquest habitatge, és a dir, gas, electricitat, telefonia i internet, en el percentatge que resulti d’aplicar el 30% a la proporció existent entre els metros quadrats de l’habitatge destinats a l’activitat respecte de la seva superfície total, excepte que es provi un percentatge superior o inferior (Art. 30.2.5ª Llei 35/2006).

 

  1. En relació al recàrrec per ingrés fora del termini

Es redueix el recàrrec al 10% si s’abonen les quotes degudes dins el primer mes natural següent al del venciment del termini. Però es manté el recàrrec del 20% si s’abonen les quotes degudes a partir del segon mes natural següent al del venciment del termini (Art. 30 TRLGSS).

 

  1. Supòsits de pluriactivitat

Es reintegraran automàticament les quotes per contingències comunes per part de la TGSS sense que s’hagi de dur a terme una sol·licitud expressa. La quantitat serà del 50% de l’excés de la quantia que la Llei de Pressupostos estableixin per a cada exercici (Art. 313 TRLGSS).

 

  1. Jubilació activa

Fins ara la quantia de la pensió de jubilació compatible amb el treball era del 50%. Com a novetat, si l’activitat es realitza per compte propi i si s’acredita tenir contractat, almenys, a un treballador per compte d’altri, la quantia de la pensió compatible amb el treball serà del 100% (Art. 214 TRLGSS)

 

  1. Accident de treball in itínere

Es defineix i s’inclou expressament l’accident de treball in itínere, com aquell que té lloc en anar o tornar del lloc de prestació dels serveis, quan no sigui el domicili (Art. 316.2 TRLGSS).

Per finalitzar indicar que quedem a la seva disposició per qualsevol aclariment al respecte.

 

El DNI de les empreses

Si totes les persones necessitem tenir un document nacional d’identitat, per què les empreses no? Totes les companyies a Espanya compten amb el seu CIF identificatiu, però hi ha ocasions en què la identificació empresarial ha d’anar un punt més enllà. És el cas, per exemple, de les operacions en tot tipus de mercats financers.

El proper 3 de gener entra en vigor, en tota Europa, la directiva sobre mercats d’instruments financers, més coneguda com Mifid II. Entre altres canvis regulatoris, aquesta nova norma comunitària obligarà al fet que totes les persones jurídiques (empreses, associacions, fundacions…) que vulguin operar als mercats tinguin en vigor el conegut com a Codi LEI.

Aquest codi LEI (Legal Entity Identifier, en anglès) consisteix bàsicament en un nombre d’identificació internacional dirigit solament a les persones jurídiques amb el qual aquestes podran operar en tot tipus de mercats. Aquest identificador solament el poden emetre els registradors mercantils.

Aquest identificador és aplicable a totes les empreses i persones jurídiques que participin als mercats financers, entre elles les següents:

  • Bancs i companyies financeres
  • Entitats que emeten/comercien accions, deute o valoris
  • Entitats que cotitzen en borsa
  • Mitjans d’inversió (incloent fons d’inversió)
  • Entitats sota la supervisió d’un regulador financer
  • Entitats de contrapartida per a transaccions financeres

El codi es pot presentar de forma presencial o per correu electrònic, així que el lloc de referència és la web de Registradors d’Espanya. La sol·licitud del codi s’ha de realitzar davant el Registre Mercantil on estigui domiciliada la teva empresa, presentant sempre la documentació necessària.

El Codi LEI té un cost d’emissió de 100 euros + IVA i s’haurà de renovar cada any amb un altre cost de 50 euros + IVA cada vegada que es faci. Els codis LEI que no siguin renovats anualment caducaran.

Si l’empresa opera en derivats i assegurances de canvi, des del passat 1 de novembre ja està habilitat el Codi LEI, que és necessari per operar. En cas que la base d’operacions siguin els productes de renda variable i renda fixa, el termini per sol·licitar-ho acaba el proper 3 de gener de 2018.

El més buscat a Google aquest 2017

La situació política a Catalunya ha estat el tema més buscat a Google a Espanya durant el 2017, d’acord amb les dades anuals difoses pel cercador d’Internet. La paraula Catalunya ha estat el terme més buscat en aquesta eina, mentre Què és l’article 155? i Puigdemont han estat, respectivament, la pregunta amb què és més consultada i la segona persona més buscada.

A través d’un comunicat, Google ha indicat que les cerques de CatalunyaAtemptat Barcelona i Bimba Bosé han liderat el rànquing general d’ús del cercador a Espanya enguany, seguides per noms i termes com Ángel NietoEurovisióHBOCarme ChacóniPhone 8 i Despacito.

Les clàusules terra i despeses d’hipoteca

En aquest rànquing figuren alguns dubtes sobre temes econòmics com saber si es té clàusula terra, reclamar despeses d’hipoteca o fer la declaració de la Renda, que comparteixen llocs destacats al costat d’assumptes diversos com Com arribar Google Maps?Com ets segons el teu signe?Com bloquejar un número de telèfon? o Com donar medul·la?.

Irma i els nous iPhone, el més buscat del món

A escala global, l’huracà Irma, que va generar diverses pèrdues de vides humanes i importants destrosses al Carib i la costa est d’Estats Units, ha estat el terme més buscat en Google el 2017. Els dos nous smartphones d’Apple, iPhone 8 i iPhone X, l’acompanyen al podi. L’huracà Irma, el Bitcoin i el tiroteig a Las Vegas d’octubre també han estat les notícies més buscades a Google a tot el món.

Quina fiscalitat té el regal de Nadal per als meus clients?

Un any més amb l’arribada del Nadal són moltes les empreses que decideixen, ja sigui per fidelitzar al client o per intentar captar-ne un altre, elaborar l’anomenat obsequi corporatiu nadalenc.

Mitjançant la forma més clàssica d’una cistella o lot de Nadal o altres elements més propis del material d’oficina com calendaris, USB, bolígrafs, llibretes, etc. Tot i les nostres bones intencions hem de tenir en consideració que aquests obsequis també tenen la seva fiscalitat.

El més important és que si hem adquirit aquest tipus de regals per clients, proveïdors, col·laboradors, etc. que en la seva respectiva factura es faci constar que s’ha inclòs el logotip de la nostra empresa. Aquest logotip ha de ser permanent, és a dir, no ens servirà que estigui logotipat mitjançant un adhesiu que es pugui treure amb facilitat.

Tot això és necessari si el que volem és deduir-nos l’IVA d’aquests regals i objectes publicitaris. A efectes fiscals la deducció dels regals per als clients es limitarà a l’1% de l’import net de la xifra de negocis de l’empresa que els realitza.

Una altra opció vàlida seria utilitzar els nostres propis productes que puguem oferir com una mostra comercial. En aquest cas ens podríem deduir el seu IVA.

Com sempre recomanem que el més important és tenir sempre a mà les factures corresponents on vinguin també especificats els productes i les seves característiques en funció de la deducció que vulguem aplicar.

 

Fundació Badalona Capaç – El treball de les persones amb discapacitat

La Fundació té com a objectiu la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual o física.
Com ho fem?

PROJECTE INCORPORA
A petició de les empreses, la nostra psicòloga selecciona les persones adequades a cada tasca.
Un cop contractades per l’empresa, en fem el seguiment.
Assessorem l’empresa en els tipus de contractes a fer i en les bonificacions econòmiques accessibles en cada cas concret.

PROJECTE CALTOR
Caltor és un CET (Centre Especial de Treball) que dóna feina a persones amb un nivell de discapacitat que els permet realitzar tasques laborals.
Al nostre taller fem Envasats, Muntatges industrials, Termoconformats i Manipulats per a empreses industrials
Proporcionem a les empreses serveis de neteja, jardineria, paqueteria, reparació de contenidors, etc.
Els nostres preus, productivitat i qualitat són iguals o superiors als del mercat.

PROJECTE COINTEGRA
Cointegra és un Centre ocupacional que proporciona atenció a persones amb un grau de discapacitat que no els permet realitzar tasques laborals.
Disposem d’un taller de serigrafia on podem imprimir tota mena de productes tèxtils.
Fem petits treballs de papereria, artesania i manipulats.

PROJECTE ALIMENTARI
Elaborem i comercialitzem la cervesa artesana SIKARU, juntament amb productes alimentaris fabricats per altres Fundacions Socials com la nostra.

En tots els casos combinem l’activitat productiva amb l’atenció personalitzada als nostres usuaris per tal d’integrar-los en el món laboral i donar-los la màxima autonomia personal.

Us convidem a visitar-nos per explicar-vos que som capaços de fer molt més del que us imagineu.

Visiteu la nostra web www.bdncapac.cat

Els “feelgood managers” els nous assistents del benestar a l’oficina

Cuinar, fer les compres perquè no falti de res a l’oficina, posar en ordre els despatxos o organitzar activitats perquè els treballadors es coneguin millor i s’incentivi un bon ambient de treball són algunes de les tasques encomanades als i les “feelgood managers”. Es tracta d’un innovador lloc de treball sorgit a Sillicon Valley, als Estats Units, que ara arriba a Europa gràcies a Alemanya on bona part de les start ups que s’estableixen a la seva capital estan incorporant en el seu organigrama aquesta posició multi tasca.

De fet, només a Berlín hi ha més de 171.000 empreses emergents i més de 600.000 persones tenen un feina vinculada en aquest sector.

Un “feelgood manager” és considerat un assistent encarregat d’integrar un treballador nou al seu lloc de treball, organitzar petits esdeveniments de team building i, fins i tot, encarregar-se de qüestions més rutinàries com el material d’oficina, la màquina de cafè o els càterings de les oficines.

Segons diferents agències de recursos humans que promouen aquesta posició, entre les empreses la principal tasca dels “feelgood managers” és comunicar i establir una relació entre la direcció i els treballadors i fer que es treballi en un marc de confiança i benestar.

Lluny de ser novedós, els “feelgood managers” no deixen de ser una feina vista ja en anterioritat en moltes oficines amb tasques més vinculades al secretariat sense el glamour i el valor afegit que es pretén donar en aquesta nova posició dotada ara amb més elements propis dels recursos humans i el lideratge d’equips.

El lot de Nadal, un dret pels treballadors?

Tot i que la crisi havia deixat mig enterrat aquest costum de molts empresaris d’obsequiar per Nadal un lot per als seus treballadors, el cert és que en els darrers 3 anys hi hagut un repunt d’aquest bell costum que reforça el sentiment nadalenc i l’esperit de germanor: enormes cistelles, algunes amb pernil inclòs, amb torrons, polvorons, embotits, cava, ampolles de vi… Però fer-ho un any obliga a l’empresari haver-ho de fer a la resta… fins aquest punt aquest compromís acaba sent un dret per al treballador?

En aquest sentit, no es pot oblidar la recent sentència del Tribunal Suprem del passat 21 d’abril del 2016 en la que s’assenyalava que el fet de rebre cada any un lot de Nadal es considerava un dret adquirit per als treballadors. Això significa, per tant, que si l’empresa decideix no donar lot de Nadal un any, està incomplint el que “ha pactat” en el contracte de treball, segons l’article 3.1.C del vigent estatut dels treballadors.

El cert és que la jurisprudència ve entenent que perquè alguna cosa es converteixi en un dret adquirit per als treballadors obligant a les empreses a mantenir-ho, encara que la seva situació econòmica empitjori, hauria de passar el següent:  per una banda, ha d’existir una voluntat imperiosa de concessió per part de l’empresa de voler donar un lot als seus treballadors com un fet “retributiu”. I, de l’altra,  ha de consolidar-se la condició de perdurabilitat, persistència i repetició del gaudi de l’obsequi.

Així, doncs, l’empresa ha de tenir en compte que donar el lot de Nadal als treballadors pot suposar la creació d’un dret adquirit per la plantilla que de cap de les maneres podrà revertir havent-se incorporat al nexe contractual, a excepció que es compensi o es neutralitzi per norma legal o col·lectiu posterior.  Sinó, compte amb la decisió unilateral de retirar el lot de Nadal o un altre benefici atorgat als treballadors ja que, excepte que existeixi justificació suficient (causes econòmiques) o s’acordi amb el comitè d’empresa, la companyia es pot enfrontar a reclamacions per incompliment de contracte.