Millor fer Testament pels seus bens

El testament és la declaració per la qual una persona disposa el destí dels seus bens a favor d’un o més hereus i pot establir també llegats i altres disposicions per després de la seva mort.

El testament es pot fer davant de notari o de forma hològrafa.  El testament notarial, que és el més usual, es por fer a partir dels 14 anys i pot ser obert (el testador diu la seva voluntat al notari i aquest redacta el testament) o tancat (el testador escriu el testament i el dóna al notari en un sobre tancat). El testament hològraf és aquell que està escrit a mà pel testador i que valdrà si hi fa constar el lloc i la data de l’atorgament i es presenta al jutge en el termini de quatre anys des de la mort del testador.

Els testaments poden anar des de la fórmula més senzilla (designar un hereu o diversos i les porcions per les que heretaran els béns) a més complexes (diversos hereus, les substitucions que hi pot haver entre ells, les distribucions del patrimoni que el testador vulgui fer, nomenament de legataris, nomenament de marmessors, etc.). Al marge del repartiment patrimonial, en el testament també s’hi poden realitzar altres manifestacions com ara designació de tutors, reconeixement filial, designació dels beneficiaris d’assegurances de vida, plans de pensions i instruments d’estalvi i previsió, etc.  En qualsevol cas, el testament atorgat es pot modificar o revocar en qualsevol moment atorgant-ne un de nou i sempre valdrà l’últim.

A part del testament, existeixen dues altres figures per planificar la successió com són el codicil i la memòria testamentària, que en algunes ocasions, poden complementar el testament. El codicil és un instrument jurídic en virtut del qual el testador pot disposar dels bens reservats per disposar per via d’heretament, addicionar o completar alguna cosa del testament, reformar parcialment aquest testament, o bé a falta de testament, establir disposicions successòries a càrrec dels hereus intestats. El codicil s’ha d’atorgar amb les mateixes solemnitats externes que els testaments. Per la seva banda, la memòria testamentària, es un escrit manuscrit i signat pel testador, que fa referència a un testament atorgat anteriorment i en virtut del qual es poden ordenar disposicions que no excedeixin del 10% del caudal relicte del causant i que es refereixin a objectes personals, diner, joies, roba i aixovar o a les obligacions de poca importància a càrrec dels hereus o legataris. També es poden adoptar en la memòria testamentària previsions sobre la donació dels propis òrgans així como sobre la incineració o forma d’enterrament.

Finalment, existeix el document de voluntats anticipades o testament vital. Aquest és un document legal en què una persona major d’edat, capaç i que actua amb llibertat, manifesta instruccions sobre les cures i tractaments mèdics que vol rebre en cas que es trobi en una situació en què no pugui decidir per si mateixa o expressar lliurement la seva voluntat, nomena un o més representants i expressa les voluntats que tenen a veure amb la donació d’òrgans, enterrament o incineració entre d’altres. Perquè el document de voluntats anticipades tingui validesa cal formalitzar-lo mitjançant escriptura pública davant de notari o be fent una declaració davant de tres testimonis. És recomanable registrar el document en el Registre de Voluntats Anticipades amb la finalitat de que, si arriba el moment, pugui estar disponible pel centre mèdic i el seu equip de professionals.

Quan una persona mor, el primer que hem de fer és verificar si va fer o no testament.  Amb la partida de defunció (que s’obté al Registre Civil de la població on va morir la persona) es pot obtenir el Certificat d’Últimes Voluntats, on constarà si existeix o no testament de la persona difunta. Si el difunt va fer testament, amb la partida de defunció i el certificat d’últimes voluntats podrem sol·licitar al notari que tingui dipositat aquest testament que ens expedeixi una còpia autèntica. Amb aquesta còpia autèntica és amb la que podrem prosseguir per acceptar l’herència.

Si no hi ha testament, la certificació serà negativa i ens conduirà a la necessitat de tramitar prèviament una declaració d’hereus abans de poder fer l’acceptació de l’herència. Si els hereus legals són els ascendents, els ascendents o el cònjuge vidu en cas de que el difunt no hagués tingut descendència, la declaració d’hereus es tramitarà davant de Notari, mentre que si ho fossin els parents colaterals (germans, nebots, cosins) s’haurà de tramitar davant del Jutge.

Com a conclusió, és evident que una herència amb testament és sempre més senzilla i menys costosa que una herència sense testament.

03_mdolors_vernis_cat

Qüestions a tenir en compte si la seva empresa es regeix per un Consell d’Administració

Si la companyia mercantil és Administrada per un Consell d’Administració, en virtut de la modificació a finals de l’any 2014 de la Llei de Societat de Capital, cal tenir en compte algunes qüestions de les quals en volem destacar les tres següents :

  • El Consell d’Administració haurà de reunir-se, al menys, una vegada al trimestre. Aquesta obligació comporta la necessitat d’organitzar les reunions del Consell amb un ordre del dia concret i caldrà portar un llibre d’actes de les reunions del mateix. L’esperit d’aquesta obligació recau en la necessitat d’exercir un efectiu control sobre els càrrecs delegats i aproximar el Consell d’Administració a la direcció real de la companyia fent-la partícip de forma més activa.
  • Es podrà designar un o varis consellers delegats establint les circumstancies de la delegació. El Consell d’Administració estableix l’estratègia dels negocis de la companyia i pot designar a uns consellers delegats perquè puguin executar aquestes decisions, consellers que seran fiscalitzats en reunió de Consell a efectes de fer el control i seguiment pertinent de la seva tasca segons els acords del Consell.
  • S’ha de celebrar un contracte entre el conseller delegat i la societat , aprovat prèviament pel Consell d’Administració, amb el vot favorable de 2/3 parts. En aquest contracte es podran explicitar les retribucions pel desenvolupament d’aquestes funcions així com la eventual indemnització pel cessament. El conseller NO podrà percebre cap quantitat ni retribució que NO estigui fixada en el contracte d’anterior referència i d’acord amb la política de retribucions aprovada per la Junta General.

Atès que estem davant de novetats introduïdes a la Llei de Societats de Capital, en el cas que la seva companyia es regeixi per un Consell D’Administració, cal adaptar el seu funcionament a la normativa vigent. En aquesta matèria els podem donar suport legal per tal de constituir les reunions del Consell i assistir a les mateixes; assessorar-los sobre la necessitat de tenir un o varis consellers delegats i les funcions que li seran delegades i, molt en particular per la transcendència legal , econòmica i fiscal, la redacció dels contractes entre el conseller delegat i la pròpia societat.

Conflicte d’Interessos dels Administradors de les Societats

L’Administrador de la Societat és aquella figura jurídica que recau , segons el règim d’administració de cada empresa, sobre una persona , dos o més de forma solidària o mancomunada o bé a un Consell d’Administració. Les seves funcions de representació , decisió i execució de estratègia de negoci i capacitat de decisió està perfectament delimitada i acotada i, per tant, l’administrador no té llibertat per fer i desfer a la seva conveniència sinó que ha desenvolupar el càrrec amb lleialtat, de bona fe i EN EL MILLOR INTERÉS DE LA SOCIETAT i NO el propi . L’incompliment d’aquesta forma d’actuar determinarà l’obligació d’indemnitzar el dany causat al patrimoni de l’empresa sinó també de retornar a la societat l’enriquiment obtingut per l’administrador.

Justament per articular aquest deute de lleialtat s’han introduït canvis normatius per tal d’evitar situacions de conflicte d’interès entre l’administrador i al societat i, per tant, s’han d’evitar transaccions amb la societat excepte aquelles ordinàries ui en condicions de mercat, utilitzar indegudament el nom de la societat que porti a confusió, fer ús dels actius socials, aprofitar-se d’oportunitats de negoci, obtenir avantatges o remuneracions de tercers per raó del càrrec, realitzar activitats que puguin ser competència. Qualsevol acta que pugui causar conflictes d’interessos s’ha de comunicar als altres administradors, i si fos al cas, a la Junta General . La llei estableix un règim de dispensa en casos singulars autoritzant la Junta General, de forma expressa, la realització d’alguna de les accions considerades de conflicte d’interessos. Atès que la Junta ha d’aprovar la possible dispensa l’administrador que també en sigui soci NO TINDRÀ DRET A VOT.

Aquestes mesures s’han pres a efectes de millorar la transparència de les societats mercantils i , en particular, de la gestió i intervenció en les mateixes dels òrgans d’administració. Per tant, si vostès es soci i administrador de la societat i, per tant, hi ha una vinculació evident cal vigilar les accions que es fan en exercici del càrrec per evitar caure en conflicte d’interessos i, en el seu cas, obtenir la dispensa de l’article 230 de la Llei de Societats de Capital.

07_joan_llado_chimenis_cat

Planificació de la successió

La planificació successòria constitueix el procés mitjançant el qual una persona analitza i determina el destí dels seus bens de forma organitzada i planificada, als efectes d’evitar conflictes el dia de demà entre els seus hereus i disminuir les despeses i la càrrega tributària associades a la transferència dels seus bens com a conseqüència de la defunció.

La mort és un fet natural del que ningú pot escapar. Encara i així, provoca una reacció emocional que fa que moltes persones siguin reticents a fer testament i morin sense haver determinat clarament la seva última voluntat, fet que origina conflictes entre familiars i beneficiaris fins el punt de provocar un veritable deteriorament de les relacions personals i tot perquè algú ha mort sense haver determinat la destinació dels seus bens.

Una adequada planificació en vida sobre el destí d’aquests bens i la seva correcta adjudicació als seus beneficiaris pot evitar la major part de problemes.

Els diferents casos que es poden plantejar en matèria successòria poden ser molt variats i dependre d’una sèrie de situacions, com ara l’estat civil de la persona, si viu o no en parella de fet, si té fills menors d’edat o majors d’edat, si ha estat casat més d’una vegada, si ha atorgat capitulacions matrimonials, si està casat en règim de separació de bens, si ja té atorgat o no un testament, si ha fet donacions, etc. Una adequada planificació successòria requereix analitzar totes aquestes situacions, els bens  i/o passius que pugui tenir una persona i la destinació que els hi vulgui donar.

Si no es preveu el que passarà amb els bens, drets i deutes del causant, s’aplicaran les normes en matèria successòria previstes en les lleis vigents. Encara avui en dia hi ha qui creu, de manera totalment errònia, que a la seva defunció, els seus bens passaran al cònjuge o als seus descendents d’una manera automàtica, però si aquesta voluntat no ha quedat expressada en un testament, aleshores s’obrirà la successió intestada i s’aplicarà de manera obligatòria la llei vigent en matèria successòria. Per tant, molt millor que sigui un mateix qui decideixi la destinació del seu patrimoni.

Igualment, encara que una persona ja hagi atorgat un testament, si posteriorment han canviat les seves circumstàncies personals (era solter i s’ha casat, era casat i s’ha divorciat, ha tingut un fill, etc.) és convenient revisar-lo per si convingués atorgar-ne un de nou.

La planificació hereditària té els següents avantatges:

–          Evitar conflictes entre els hereus, cònjuge i altres persones.

–          Distribuir els bens en funció de la voluntat del testador de manera prèvia a la successió.

–          Assegurar que es compleixi amb allò que s’ha acordat amb els hereus.

–          Protegir els hereus d’eventuals deutes del causant.

–          Assegurar la continuïtat de l’empresa familiar.

–          Disminuir despeses i impostos en el moment de la successió.

És fonamental conèixer les possibles estratègies en matèria successòria per realitzar una adequada planificació de l’herència i d’aquesta manera evitar problemes el dia de demà pels successors i també en el si de l’empresa familiar. És imprescindible que el testador sàpiga quines possibilitats li ofereix l’ordenament jurídic successori, per adequar la seva voluntat successòria a la legalitat vigent.

Aquesta tasca prèvia de planificació hereditària beneficia testador i hereus, ja que aquests rebran el cabal relicte que va ser voluntat del testador, amb el menor cost fiscal i evitant el procés judicial. En aquest sentit, l’assessorament preventiu, legal i fiscal, esdevé imprescindible.
07_joan_llado_chimenis_cat

L’administrador d’una empresa NO té facultat per fer de tot, hi ha límits.

L’Evolució del nostre teixit empresarial, la crisi econòmica que ha provocat el tancament de molts negocis i els escàndols financers, entre d’altres, són raons suficients per fer reflexionar sobre com gestionar les empreses. Això ha provocat un creixent interès pel govern corporatiu i posa en valor dos qüestions bàsiques: el valor d’una gestió adient i transparent. El bon govern és un factor essencial de generació de valor en l’empresa i, per aquest motiu, s’han pres una sèrie de mesures de modificació de la Llei de Societats de Capital per la millora del govern corporatiu: regulació del conflicte d’interessos entre socis, administradors i la pròpia societat; regulació dels acords que han de ser adoptats per la Junta General; règim de minories; retribució dels administradors; regulació de les funcions del consell d’administració que, en diferents lliuraments de l’Advocat Informa, anirem parlant d’aquestes qüestions.
D’acord amb el principi de transparència i de generació de confiança s’ha introduït, com a novetat, una sèrie de fets / actes que han de ser aprovats per la Junta General de socis o accionistes a diferència del que succeïa fins ara que eren aprovats i executats per l’òrgan d’administració (administrador/s o Consell d’Administració). Actualment l’adquisició, la venta o l’aportació a una altra societat d’actius essencials requerirà l’acord previ de la Junta General de Socis/ Accionistes. El caràcter essencial de l’actiu es presumeix quan l’import de l’operació superi el 25% del valor dels actius que figuren en l´últim balanç aprovat.
Això implica i rebaixa, a la pràctica, les facultats de l’òrgan d’administració i suposa una redistribució de funcions que té per finalitat una major transparència en la gestió ja que, qüestions de caràcter essencial i estratègica no quedi en mans d’una sola persona o òrgan de gestió i, per tant, s’instrumenta , de fet, un mecanisme de control. Per tant haurem d’estar alerta en el dia a dia de la nostra empresa i, en particular del gestor de la mateixa, de quan s’ha de sotmetre algunes operacions a l’aprovació dels socis tals com: compra i venda de naus, de maquinària, de flota de vehicles, inversions amb la creació de noves societats, etc … .
Cal estar molt atents a aquestes circumstàncies ja que, en cas d’incompliment, recau sobre l’administrador un règim de responsabilitats previst en la pròpia Llei de Societats de Capitals.
Joan Lladó Chimenis
Advocat

L’advocat informa… si serà soci minoritari

Si te intenció de constituir una nova societat mercantil (S.A o S.L.) i serà soci minoritari, és a dir, amb un participació en el capital social inferior al50%, l’interessa saber en quina situació quedarà i quins drets i força tindran.

 

Encara que els dos socis siguin administradors, les decisions més importants es prenen en la junta general de socis, i una participació superior al 50% serà suficient perquè un soci pugui prendre la majoria de decisions ( encara que vostè voti en contra).

 

En les S.L., els acords es prenen per majoria de vots (si representen al menys 1/3 part del capital). I per modificar els estatuts o augmentar i reduir el capital tan sols és necessari el vot a favor de més de la mitat del capital.

Tan sols en alguns acords concrets ( i poc freqüents) es necessària una majoria qualificada.

Quorum reforçat. No obstant, la llei permet que els estatuts socials augmentin les majories previstes en la llei. Per tant, pot interessar-li pactar amb el seu soci que tots o alguns acords requereixin el vot favorable de, per exemple, el 60% del capital, percentatge que assegurarà que aquests acords no es puguin prendre sense el seu consentiment, tot i ser soci minoritari.

Existeix també la possibilitat d’establir en els estatuts, a més de la proporció de vots, la exigència del vot favorable d’un determinat nombre de socis, amb el que podria arribar al mateix objectiu.

Com una majoria reforçada podrà protegir-se millor de situacions com:

Augment de capital. Amb una majoria reforçada evitarà el risc que el seu soci augmenti el capital i li obligui a haver de decidir entre l’ampliació ( i posar més fons en una societat que no controla) o no fer-ho ( en aquest cas es veurà reduïda la seva participació en el capital).

Dividends. Sense una majoria reforçada, el soci majoritari podrà decidir si els beneficis anuals de la societat es destinen a reserves o si es reparteixen dividends. Pot pactar-se també en els estatus que si la S.L té beneficis, un percentatge d’aquests (1/3 part, per exemple) s’haurà de repartir obligatòriament entre els socis.

Retribució. A més de la majoria reforçada, pot establir-se en els Estatus una retribució pels administradors (ja que pot ser l’única retribució que vostè percebi de la societat). D’aquesta manera, per canviar aquest sistema de retribució serà necessari un acord de socis.

Cessament del administrador. Una majoria reforçada el protegirà d’un possible tancament com administrador.

Les majories reforçades han de constar en els Estatus Socials i inscriure’s en el Registre Mercantil per arribar a grans efectes.

07_joan_llado_chimenis_cat

L’advocat informa… La retribució dels mediadors en operacions immobiliàries

És habitual en les operacions de compravenda immobiliària utilitzar els serveis d’un mediador, que usualment sol ser un Agent de la Propietat Immobiliària. Aquest mediador, per encàrrec de la part venedora,  duu a terme les gestions de venda i percep una comissió per la seva feina. No obstant això, hi ha vegades en que les parts venedora i compradora, que han entrat en contacte com a conseqüència de la gestió del mediador, formalitzen la compravenda al marge d’aquest.

Doncs be, en aquests casos caldrà tenir en compte a partir d’ara la doctrina jurisprudencial que ha fixat la Sentència de 21 de maig de 2014 dictada per la Sala Primera del Tribunal Suprem, segons la qual el mediador encarregat de la venda d’un immoble té dret a la retribució íntegra de la comissió pactada quan la seva gestió resulta decisiva o determinant pel bon fi o èxit de l’encàrrec realitzat, amb independència de que la venda es porti a terme sense el seu coneixement i del preu final que resulti de la mateixa. A la pràctica l’aplicació d’aquesta doctrina suposa que si el mediador ha posat en contacte el venedor i el comprador i li ha ensenyat la finca al futur adquirent, té dret a la retribució pactada ja que la seva gestió es considera determinant per la celebració de la compravenda.

És convenient que vostè estigui degudament assessorat si ha de fer alguna operació immobiliària, per evitar-se sorpreses. Des del Departament Jurídic de LLADÓ GRUP CONSULTOR ens trobem a la seva disposició per ajudar-lo.
03_mdolors_vernis_cat

L’advocat informa… Formes alternatives de resoldre els conflictes: La Mediació

Més del que es desitjable hem de sentir tant en els mitjans de comunicació com en converses privades que la Justícia NO funciona, que és lenta i que moltes vegades no soluciona el problema que ens ha portat al Jutjat.

De forma alternativa a la justícia ordinària s’estan posant de manifest altres maneres de solucionar conflictes tal com són l’arbitratge i la Mediació.

La Mediació és un mecanisme on les parts, amb la intervenció d’un Mediador, posen de manifest quin és el conflicte i, amb l’ajuda del propi Mediador i les eines que aquest posa a l’abast de les parts, poden arribar a un acord. La intervenció del Mediador pretén arribar al fons de la qüestió i resoldre de forma efectiva el conflicte a diferència de les sentencies judicials en que un tercer, el jutge, decideix en funció de les probes aportades per les parts posant fi a una controvèrsia però no implica que resolgui el conflicte de fons.

A part de la qüestió més important de resolució del conflicte la Mediació té altres avantatges: és més ràpida ja que entre tres i sis sessions d’una hora es  pot arribar a un acord; reducció de costos atès que no hi ha taxa i no hi ha Procurador, no hi ha publicitat, el mediador el pot escollir una de les parts amb el consentiment de l’altra o bé les dues poden acordar la intervenció del Mediador que puguin escollir o bé el centre de Mediació que considerin oportú.

Per tant estem davant d’un procés que resol conflictes, té més immediatesa, menys costos i , per tant, implica un grau de satisfacció entre les parts molts superiors al que dona un procediment judicial llarg i costós.

 

Pels avantatges que he citat la Mediació es va implantant en el nostre ordenament jurídic com a mitjà de resolució de conflictes que des de Lladó Grup Consultor recomanem.

07_joan_llado_chimenis_cat

L’advocat Informa… Cal reinventar-se

En èpoques en que la situació econòmica no és tant favorable algú pot pensar que no són bons moments per fer negocis. Doncs, tot i que sabem de les dificultats de moltes empreses, és ben cert que hi ha un ventall de noves oportunitats, de nou mercats, nous públics, de posar a la imaginació al servei de treure, de cada ú de nosaltres, el millor i saber re-inventar-nos. D’aquí surten les star-up, els joves emprenedors amb iniciatives i idees noves, la iniciativa de les empreses per buscar nous mercats i, perquè no l’adquisició d’altres empreses como a fórmula de creixement.

El sector de les fusions i adquisicions , a la baixa els últims anys, ha començat repuntar de la mà d’empreses en busca de noves oportunitats. Potser no són els emprenedors joves, dinàmics disposats a equivocar-se com a part del seu èxit de futur, mancats de recursos i treballant en centres de co-working, sinó que són empreses consolidades i que veuen que ara hi ha oportunitats d’adquisicions i els possibles adquirits veuen l’oportunitat de donar continuïtat a la seva empresa amb noves visions de negoci, amb capitalització, amb manteniment dels llocs de treball.

Un procés d’adquisició és llarg i feixuc però cal tenir clar alguns aspectes bàsics:

 

–          Cal arribar a un acord marc que posi de manifest les bases de l’operació i de la manera que aquesta es desenvoluparà, així com un acord de confidencialitat de les informacions de les empreses intervenents.

–          És essencial la realització , per l’empresa adquirent, d’una due diligence de la empresa adquirida. La due diligence és una revisió legal, econòmica i tributària de l’empresa adquirida per tal de saber el nivell de compliment de les seves obligacions davant de tercers i identificar els riscos en diverses àrees que hi pot haver : contractes, reclamacions, inspeccions tributàries, multes , sancions, etc .. . En alguns casos es recomanable, inclús, una auditoria.

–          Arrel de la due diligence les parts poden renegociar les condicions bàsiques inicials segons els riscos que s’hagin detectat i, donarà lloc, a un nou document que determinarà les condicions definitives de l’operació, les garanties , retencions i reserves oportunes pel bon fi de l’operació.

–          Seguidament , i un cop les parts tinguin al seu abast les garanties i altres condicionants segons el document d’anterior referència, s’atorgarà l’escriptura pública de compravenda on es recolliran tots i cada un dels acords.

En tot procés d’adquisició, tant si s’és venedor com comprador cal tenir un bon assessorament per tal de prevenir qualsevol eventualitat.

07_joan_llado_chimenis_cat

L’advocat informa… Té accions a BANKIA i vol recuperar els diners?

Si vostè té accions de BANKIA  i desitja recuperar els seus diners, pot contactar amb nosaltres i els nostres advocats especialistes en Dret Bancari analitzaran el seu cas particular.

 

És possible recuperar els diners invertits en la compra d’accions de BANKIA per part d’aquells que haguessin acudit a l’oferta pública de subscripció quan l’entitat va sortir a borsa el mes de juliol de l’any 2011.

La via per recuperar aquests diners és demanar la nul·litat de l’ordre de compra de les accions per vici en el consentiment. Els clients particulars van adquirir les accions sobre la base d’una informació absolutament falsa i gens ajustada a la veritable realitat comptable i financera de l’entitat, que projectava una imatge de solvència quan en realitat el seu balanç reflectia pèrdues que la situaven en fallida tècnica. Per això, el consentiment del petit accionista no es pot considerar vàlid.

Existeixen ja diverses sentències de Jutjats de Primera Instància, així com una sentència de l’Audiència Provincial de València, que han estimat la nul·litat de les adquisicions d’accions de BANKIA per haver facilitat l’entitat informació enganyosa als clients en el procés de comercialització de les seves accions, i darrerament la interlocutòria del Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional de 13 de febrer de 2015, basant-se en un informe pericial, ha declarat que els estats financers continguts en el fulletó de l’oferta pública de subscripció no expressaven la imatge fidel de l’entitat i que la informació econòmica-financera estava falsejada amb el propòsit de captar inversors. Amb la citada interlocutòria de l’Audiència Nacional, augmenten de manera exponencial les possibilitats d’obtenir una resolució favorable als interessos dels accionistes.

Cal tenir en compte però, que els accionistes que vulguin interposar demanda contra BANKIA davant  la jurisdicció civil per obtenir la nul·litat de la compra d’accions i la restitució del capital invertit s’hauran d’afanyar, ja que el termini per reclamar és de quatre anys a comptar des de la firma de l’ordre de compra.

Si vostè té accions de BANKIA  i desitja recuperar els seus diners, pot contactar amb nosaltres i els nostres advocats especialistes en Dret Bancari analitzaran el seu cas particular.
03_mdolors_vernis_cat