L’Advocat informa. Primera sentència del Tribunal Suprem contra Catalunya Banc per la mala praxis en la comercialització de participacions preferents i deute subordinat

En data 25 de febrer el Tribunal Suprem ha dictat una sentència per la qual anul·la els contractes d’adquisició de participacions preferents i deute subordinat que havia subscrit un matrimoni de Saragossa amb CAIXA CATALUNYA (avui CATALUNYA BANC) i condemna l’entitat a restituir-los-hi els diners que havien invertit més l’interès legal. El motiu principal en que es basa la sentència per declarar la nul·litat d’aquests contractes és l’incompliment per part de l’entitat bancària del deure d’informació al client, ja que no se’ls va informar dels riscos associats al producte i aquesta manca d’informació els va induir a error en la contractació. Diu el Suprem que pel fet de tractar-se de productes amb un alt risc de poder perdre no solament l’interès sinó també el capital, l’entitat financera té l’obligació d’informar adequadament al client, de manera clara i entenedora per aquest i amb antelació suficient a la firma, sobre la naturalesa del producte.

Tot i que els Jutjats de Primera Instància i les Audiències Provincials ja venien donant majoritàriament la raó als titulars de participacions preferents i deute subordinat que reclamaven la nul·litat dels contractes d’adquisició i la devolució dels diners invertits, per primera vegada el Tribunal Suprem falla contra CATALUNYA BANC.

Des del nostre despatx fa temps que estem obtenint èxits en les demandes interposades en matèria de participacions preferents i deute subordinat i ara aquesta sentència ve a corroborar les nostres tesis.

Si vostè havia adquirit participacions preferents i/o deute subordinat i no va acudir a l’arbitratge o la seva sol·licitud no li va ser admesa a tràmit, sàpiga que encara hi és a temps d’interposar una demanda judicial per recuperar la totalitat del capital invertit. El nostre departament jurídic, amb advocats especialistes en dret bancari, el pot ajudar a recuperar els seus estalvis.

 

Dolors Vernis Castells

Advocada

L’Advocat informa. Nul·litat del SWAP

Nul·litat d’un contracte de permuta financera (SWAP) per vulneració del deure d’informació. Així ho ha resolt la Sentència del Tribunal Suprem de la Sala 1 del Civil núm. 738/2015 de TS, Sala 1ª, de 30 de Desembre del 2015.

La Sentència concreta que no és suficient la simple lectura del contracte SWAP, ja que es necessita una activitat del banc per explicar amb claredat com es realitzen les liquidacions i els riscos concrets en què pogués incórrer el client.

Si no es respecta aquest deure d’informació, es pot incórrer en error en el vici del consentiment i amb això la nul·litat del contracte.

Aquesta Sentència crea jurisprudència i marcarà el destí d’altres casos similars. Si vostè té contractat un SWAP consulteu-nos la possibilitat de la seva anul·lació.

 

Joan Lladó

Advocat

L’Advocat Informa… El Tribunal Europeu de Justícia rellança les reclamacions contra la clàusula sòl

El Tribunal de Justícia Europeu ha intervingut en varies ocasions, en els últims anys, contra les clàusules abusives del Bancs en les clàusules dels préstecs hipotecaris. La setmana passada es va emetre un dictamen preliminar en el que es rebutja la intervenció del sector bancari de frenar les demandes individuals fins que es resolguin les macro causes de les demandades col·lectives. Actualment la banca, aprofitant el marc jurídic espanyol fixat en la Llei d’ Enjudiciament Civil,  aconsegueix que les reclamacions judicials individuals es paralitzin. Segons el TJE entén que els consumidors han de poder desmarcar-se de les demandes col·lectives i seguir endavant amb les seves reclamacions. En uns mesos es coneixerà la decisió definitiva del Tribunal. Així mateix s’està pendent de una resolució de Luxemburgo sobre les indemnitzacions previstes en cas que les clàusules sòl siguin declarades il·legals. Per això alguns Bancs estan contactant amb els clients sol·licitant informació sobre les hipoteques a efectes de valorar l’abast d’una possible resolució d’Europa en aquest sentit.

 

Joan Lladó Chimenis

Advocat

L’advocat informa… Modificació substancial de les condicions de treball, indemnització només si hi ha perjudici.

Davant d’una modificació substancial de les condicions de treball, el treballador NO TÉ DRET A RESCINDIR EL SEU CONTRACTE DE TREBALL AMB INDEMNITZACIÓ, SI NO RESULTA PERJUDICAT.
L’estatut dels treballadors preveu que en cas d’una modificació substancial el treballador pot:
– Acceptar la modificació.
– Impugnar per recuperar les seves anteriors condicions.
– Sol·licitar l’extinció del seu contracte de treball amb dret a una indemnització de 20 dies de salari per any treballat amb un topall de nou mensualitats.
Per poder optar a l’extinció amb la indemnització s’han de complir dos requisits:
– La modificació ha d’afectar a la jornada, horari, distribució del temps de la feina, salaris, funcions.
– A més el treballador ha d’acreditar que ha resultat perjudicat, si NO HI HA PERJUDICI NO TÉ DRET A L’EXTINCIÓ AMB INDEMNITZACIÓ.

Per això podria donar-se la circumstància que, el treballador que sol·licita l’extinció amb indemnització i abandona el lloc de treball i el tribunal no li reconeix la indemnització per falta d’acreditació del perjudici, el seu cessament pot arribar a assimilar-se a una baixa voluntària.

07_joan_llado_chimenis_cat

Comentaris a la resolució de la Dirección General de los registros y del notariado

Recentment, en data 30 de setembre de 2015, aquesta Direcció ha publicat una resolució on ve a establir, respecte a les retribucions dels administradors, segons es tracti d’òrgans unipersonals o col·legiats:

  1. Les regles que regeixen la remuneració dels administradors en la seva condició coma tals, no són les mateixes que les que ho fan per a les remuneracions dels administradors amb funcions executives delegades.
  1. Per als primers, la retribució s’ha de determinar clarament en els estatuts socials. Per als consellers delegats, és precís que consti en un contracte que han de signar conseller i societat, però no cal que consti e estatuts, malgrat que res impedeix que aquests estatuts contemplin voluntàriament que els consellers amb funcions executives tinguin una remuneració que s’establirà en un contracte subscrit entre la societat i l’administrador.
  1. La remuneració dels administradors per la seva condició com a tals, serà aprovada per la junta general. El contracte que reculli tots els conceptes retributius del conseller executiu serà aprovat pel consell.
  1. La política de retribucions de l’orgue d’administració serà aprovada per la junta general, però això només resulta obligatori per a les societats cotitzades.

andreu_aguilar

L’advocat informa…Contracte de compravenda de finques. Què passa si després el Banc no accepta la subrogació ?

En la formalització d’un contracte de compravenda privada d’una finca intervenen diversos factors però, entre ells, preval la il·lusió en deteriorament de l’objectivitat i la raó i s’acaben signant contractes que ens poden perjudicar. Així pot ser el cas de qui compra a una promotora, en document privat, durant el termini d’execució de les obres establint pagaments fraccionats i la posterior subrogació en la hipoteca prèviament constituïda per la propietat. Què passa si després el Banc no accepta la subrogació ?. Doncs bé caldrà estar, bàsicament, al que estableixi el contracte. Aquest segur que establirà les conseqüències de no complir amb els pagaments fraccionats en diferents dates o ítems segons el procés de construcció o de no poder complir amb el pagament final que, en la majoria dels casos, coincideix amb la subrogació de la hipoteca. En gran part la propietat penalitzarà amb la pèrdua total o parcial de les quantitats lliurades en concepte de clàusula penal. A l’efecte d’evitar que un contracte de compravenda es converteixi en un problema que impliqui, a més de la pèrdua de la possibilitat de comprar, la pèrdua d’una quantitat important de diners, és de vital importància regular en el contracte que aquest es podrà rescindir, per la compradora, en el supòsit que l’entitat bancària finalment no atorgui i /o subrogui el préstec hipotecari, deixant de forma clara les conseqüències d’aquesta resolució ja bé sigui sense penalització o una penalització justa i proporcional entre la posició jurídica de cada part.

Així ho ha recollit una recent sentència del Tribunal Suprem que ha considerat motiu de resolució del contracte la clàusula que estableix que “el fet que per qualsevol altre motiu l’entitat creditora (Banc) no admetés la subrogació de la compradora”.

Ull, per tant, amb els contractes de compravenda que, preval la il·lusió per la compra, i es deixen de banda els aspectes legals de la mateixa i les seves conseqüències.

07_joan_llado_chimenis_cat

L’Advocat informa… Novetats en el reconeixement de drets a les parelles de fet

El govern català va aprovar el 6 d’octubre de 2015 la creació d’un registre únic de parelles estables com a resposta a una sentència del Tribunal Constitucional que anul·la un article de la Seguretat Social que comportava l’enduriment de les condicions mínimes per poder cobrar la pensió de viduïtat en comunitats autònomes com Catalunya.

Així doncs, de conformitat amb la sentència del Tribunal Constitucional, per tal de poder percebre la pensió de viduïtat, s’obliga a qui vulgui beneficiar-se d’aquest dret a estar inscrit en el registre de parelles estables un mínim de dos anys. Aquest registre es posarà en marxa en breu mitjançant un desenvolupament reglamentari.

Creiem aconsellable que les parelles estables , a efectes de poder assimilar els seus drets en matèria de seguretat social, successions i d’altres, formalitzin la seva relació i posterior inscripció al registre, així com quedin empadronats al mateix domicili i per tant acreditar , també, la convivència, a efectes d’evitar que es pugui considerar, per presumpcions, que hi ha un frau a la Llei.

01_carlos_lugo_cat

L’advocat informa… Llei Orgànica del Poder Judicial

El proppassat 1 d’octubre ha entrat en vigor la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial que va tenir lloc per Llei Orgànica 7/2015, de 21 de juliol (BOE de 22/07/205). Un dels efectes significatius d’aquesta reforma és que a partir d’ara, les accions judicials individuals relatives a condicions generals de la contractació i a la protecció de consumidors i usuaris, com són les que s’exerciten per demanar la nul·litat de les anomenades “clàusules sol” de les hipoteques, en lloc de dirimir-se en els Jutjats del Mercantil passaran a substanciar-se davant dels Jutjats de Primera Instància. Pel que fa les accions col·lectives, s’hauran de continuar presentant davant dels Jutjats del Mercantil. Cal aclarir que acció individual, com el seu propi nom indica, és aquella que exercita un ciutadà per si mateix en defensa dels seus propis interessos, mentre l’acció col·lectiva és aquella que exerciten un grup de ciutadans, habitualment agrupats en una  associació de consumidors.

Fins ara, les reclamacions en matèria de “clàusula sol”, ja fossin accions individuals o col·lectives, requeien en els Jutjats del Mercantil, que en els darrers anys s’han vist desbordats tant per aquest tipus de procediments com per la multitud de concursos de creditors que s’han produït a rel de la crisi econòmica. Aquesta acumulació de procediments ha provocat que el temps d’espera per obtenir una resolució judicial fos d’un termini mitjà de tres anys.

Amb aquesta reforma el que es pretén és escurçar el temps d’espera dels perjudicats per rebre una resolució judicial, ja que amb la tramitació de la seva demanda davant del Jutjat de Primera Instància, els perjudicats per la clàusula sol podran obtenir resolució en un termini aproximat de nou mesos.

Es calcula que a l’estat espanyol en els anys de la bombolla immobiliària es van firmar prop de quatre milions de hipoteques amb aquestes clàusules abusives que impedeixen a l’hipotecat beneficiar-se de les baixades dels tipus d’interès a partir d’un determinat percentatge, el que popularment s’anomena el sol de la hipoteca. Aquestes clàusules provoquen una despesa mitjana de 200 euros mensuals de més en la hipoteca de molts ciutadans, els que es tradueix en una despesa anual de prop de 2.400 euros de més per l’economia familiar.

Recordem també, que a més de la nul·litat de la clàusula sol es pot sol·licitar també la devolució de les quantitats que han estat pagades de més per la indeguda aplicació d’aquesta clàusula, com a mínim des del mes de maig de 2013.

La reforma legal que hem comentat, juntament amb la supressió de les taxes judicials que es va produir el mes de març d’enguany, constitueix un incentiu per a que els milers d’afectats per la clàusula sol es decideixin a demandar les entitats bancàries davant dels tribunals, que de manera majoritària estan estimant les demandes.

03_mdolors_vernis_cat

L’advocat Informa: Reducció a cinc anys la prescripció dels deutes

El termini general de prescripció dels deutes és, actualment, de quinze anys. Aquest termini es veurà reduït, en virtut d’una modificació en el Codi Civil a CINC ANYS. Aquest termini de prescripció de les obligacions és de caràcter general i és aplicable a totes les accions que no tinguin un termini de prescripció específic.
En virtut d’aquesta modificació el termini que tindrà qualsevol creditor per reclamar els seus deutes serà de cinc anys i, per tant, els deutes que no siguin reclamades dins d’aquest termini legal quedaran prescrites i, per això, quedaran extingides. Des de la posició jurídica del creditor (el que té el dret de cobrament) aquest canvi normatiu el limita en el temps l’acció de reclamació i haurà de agilitzar el tràmit. Des de la posició del deutor s’incrementa la possibilitat de guanyar la prescripció i que el deute no sigui reclamat en termini. Aquí caldrà estar atent a l’efecte de l’entrada en vigor d’aquest canvi i si el termini de prescripció de cinc anys es computa des de l’entrada en vigor o bé des de la data en què es va contraure el deute. En aquest últim cas es poden produir multitud de prescripcions de deutes amb només l’entrada en vigor de la Llei.
Per evitar la prescripció i ostentar el creditor un nou termini de cinc anys, aquest pot fer una reclamació extrajudicial fefaent (burofax, mail certificat o acta notarial) i amb això trencar el còmput del termini de prescripció. Vist l’anterior és d’esperar una reacció, en particular, de les entitats de crèdit i financeres en reclamació extrajudicial de deutes.

 

07_joan_llado_chimenis_cat

Sap vostè que… Fiscalitat del pagament de bonus a treballadors i directius

Hi ha empreses que consideren que és convenient premiar als treballadors més valorats i els directius, amb un bonus o pagament extraordinari per reforçar la fidelitat de l’empresa. Pot fixar per el treballador un bonus per objectius en complir una sèrie d’anys de permanència en l’empresa, o establir premis d’antiguitat, per exemple.

El tractament fiscal ha sofert canvis per a 2015 que convé saber per aprofitar els avantatges fiscals que es poden aplicar:

– Han de correspondre a rendes del treball generades en més de dos anys, es a dir, no de caràcter anual.

– Es poden aplicar en aquest cas i sobre aquestes rendes un percentatge de reducció del 30%, tributant només pel 70% restant.

– Es poden pactar bonus periòdics, però sense que es pugui percebre un altre bonus en els cinc períodes impositius anteriors que haguessin gaudit de la reducció.

Per aplicar la reducció del 30% s’han de percebre en un període superior a cinc anys.

– La quantia màxima amb dret a reducció és de 300.000 euros  l’any.

Per tant, planifiqui bé aquest períodes tenint en compte si el treballador ja ha cobrat algun bonus, o bé és la primera vegada que ho percebrà.

 

02_josep_cid_cat