El jurat de primera instància número 3 de Badalona declara la nul·litat de la compra de participacions preferents de Caixa Catalunya i condemna la seva successora Catalunya Banc S.A. a tornar els diners als clients amb els seus interessos legals i costos

La Sentència de 23 de febrer de 2015 dictada pel Jutjat de Primera Instància numero 3 de Badalona, ha estimat la demanda interposada per uns clients minoristes, assistits del lletrat del nostre despatx Joan Lladó Chimenis, contra CATALUNYA BANC S.A. La sentència aprecia que els clients van patir error en la prestació del seu consentiment en la subscripció de les ordres de compra de les participacions preferents, derivat de la manca d’informació per part de l’entitat. En tractar-se d’un producte complex, l’entitat tenia l’obligació d’informar detalladament als clients, de manera clara i comprensible, de les característiques del producte i dels seus riscos. En aquest cas, els clients eren un matrimoni que no tenia cap coneixement financer i que només havia contractat fins aleshores dipòsits a termini i se’ls hi va comercialitzar les participacions preferents sense tenir en compte el seu perfil conservador, sense practicar-los-hi el test de conveniència obligatori i sense informar-los del risc de perdre els seus estalvis en que incorrien si contractaven el producte. El clients varen subscriure les participacions preferents davant la confiança que aleshores els hi mereixien els empleats de l’entitat i pensant que contractaven un producte similar a un dipòsit a termini. La sentència declara que tractant-se d’un producte complex i essent els demandants uns clients minoristes, és necessari un plus d’informació que no va tenir lloc i per això procedeix decretar la nul.litat de les ordres de compra de les participacions preferents i condemna CATALUNYA BANC a tornar l’import satisfet per la compra de les participacions preferents, descomptant l’import que ja es va recuperar amb el bescanvi per accions i posterior venda d’aquestes al  Fons de Garantia de Dipòsits i afegint-hi els interessos legals des de la data de la subscripció. Així mateix, la Sentència fa expressa condemna de les costes del procediment a l’entitat demandada.

Els jutjats i tribunals ens estan donant la raó de manera majoritària en defensa dels petits estalviadors que van veure atrapats els seus estalvis en participacions preferents i deute subordinat comercialitzats de manera massiva per les entitats bancàries. Per això, des de LLADÓ GRUP CONSULTOR recomanem reclamar judicialment –i més ara que s’han suprimit les taxes- per obtenir la devolució dels diners. Consulti’ns sense compromís i els nostres advocats especialistes en dret bancari valoraran el seu cas.

Des del primer de març d’aquest any les persones físiques ja no hauran de satisfer taxa davant l’Administració de Justícia. El Real Decret-llei 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social, ha establert l’exempció subjectiva del pagament de la taxa judicial per a les persones físiques.

No succeeix el mateix pel que fa les persones jurídiques, que només quedaran exemptes en supòsits determinats, entre els quals hi ha la sol·licitud de concurs voluntari pel deutor, les reclamacions de quantitat que no superin els 2.000 euros, la interposició de recursos contenciós-administratius quan es recorri en casos de silenci administratiu negatiu o per inactivitat de l’administració i els procediments de divisió judicial de patrimonis.

La supressió de les taxes judicials havia estat reivindicada pel col·lectiu de professionals dels món de la justícia (jutges, advocats, procuradors) des del moment en que es va aprovar la llei que les va introduir. La taxa judicial estatal, que va ser introduïda per la Llei 10/2012, de 20 de novembre, va esdevenir una barrera econòmica que feia que moltes persones haguessin de renunciar als plets davant els tribunals per fet de no poder assumir l’elevat import de les taxes, ocasionant-se supòsits d’indefensió. Amb aquesta mesura d’exempció es suprimeix aquest obstacle, si més no pel que fa als particulars.