Cada vegada és més freqüent que molts treballadors pactin amb la seva empresa un o més dies a la setmana poder desenvolupar les seves tasques des de casa. Aquest fet suposa, a més d’un estalvi energètic i econòmic important, poder conciliar la vida laboral i familiar per molts. Però també un autèntic mal de cap per d’altres.
A continuació analitzarem els peròs i els contres d’aquesta pràctica amb cada vegada més adeptes arreu del món.
Segons els resultats d’un estudi publicat recentment per Eurofound, a la Unió Europea hi ha un 17% de treballadors que de manera regular realitzen l’activitat laboral fora de les dependències de l’empresa. Ara bé, aquesta dada amaga realitats molt diferents: mentre que en alguns àmbits el teletreball afecta únicament el 2% dels treballadors, en d’altres se situa al voltant del 40% (per exemple, entre aquells treballadors/es que realitzen tasques comercials). De fet, la incidència del teletreball varia substancialment depenent de l’ocupació o del sector, però també del país. Mentre que a Suècia, Finlàndia, Estats Units, Bèlgica o l’Índia el percentatge de treballadors afectats se situa o supera el 20%, en d’altres com Hongria, l’Argentina, el Regne Unit, Itàlia o Espanya no s’arriba al 10%.
Segons l’estudi, des d’una perspectiva individual, els principals aspectes positius del teletreball consisteixen en la reducció del temps dedicat cada dia a desplaçar-se a la feina i una major autonomia pel que fa a l’organització de la jornada laboral. El principal inconvenient, però, és la tendència que les jornades laborals siguin més llargues i, en lloc de facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar, poden arribar a dificultar-la a causa d’aquesta major intensificació de la feina.
Les empreses, en canvi, es beneficien d’una major motivació dels treballadors que es tradueix en una major productivitat i una menor rotació laboral, alhora que poden reduir els seus espais (bàsicament espais d’oficina) amb la conseqüent reducció de costos.
El teletreball pot contribuir que el mercat laboral sigui més inclusiu per a alguns col·lectius amb dificultats per a compaginar l’activitat laboral amb la vida diària o amb la cura de la família. Aquest podria ser el cas, per exemple, dels treballadors en edats properes a la jubilació, dones joves amb fills o persones amb discapacitats.
