És bastant habitual que una gran majoria de persones no faci una adequada planificació hereditària, sent el motiu principal el desconeixement existent de la pròpia normativa i en moltes ocasions s’opta per un criteri general, deixant una part dels béns al cònjuge i la resta als fills, a parts iguals entre ells, compartint en conseqüència la seva propietat.
Hi ha dos grans consideracions que hem de tenir en compte quan estem davant d’una herència: la primera és evitar problemes entre els nostres hereus al rebre-la, i la segona és minorar en el possible els impostos que hauran de pagar. És bastant habitual que es generin disputes i conflictes entre ells al no estar conformes -entre altres situacions-, en el repartiment dels béns que s’assignen, la seva valoració i les legítimes, podent demorar-se durant anys la disposició efectiva dels béns existents per la seva judicialització i fins i tot acusar el difunt de ser el causant d’aquesta situació per no haver fet un bon testament, degudament planificat.
Anem a facilitar-li una sèrie de consells útils amb caràcter general amb la intenció que els hereus no acabin en una guerra interminable, ja que els problemes futurs, per desgràcia, neixen en la persona que fa el seu testament:
El primer a considerar és fer un bon testament, meditat i adaptat a la nostra situació, i si tenim fills el millor és consensuar-ho amb el cònjuge. Si no hi ha testament, és la pròpia Llei la que disposa la destinació dels béns. Independentment de la seva edat faci testament i excepte qüestions il·legals, pot reflectir en ell tot el que se li ocorri.
- És important deixar l’herència degudament repartida entre els hereus assignant béns concrets i que puguin disposar lliurement (evitant indivisos o copropietats). Cal donar-li l’hereu tot fet, que no hagi de pensar, que només hagi d’executar la voluntat del difunt.
- Si nomena hereu al cònjuge, prevegi ja a qui va a parar l’herència en cas de la seva defunció. No deixin el problema pel futur.
- Els fills, per llei, tenen dret a la legítima sempre. Eviti problemes assignant-los béns concrets en pagament de la legítima (origina gran quantitat de disputes).
- En cas de fills menors, és molt convenient designar tutors i administradors dels béns fins a la majoria d’edat.
- Eviti els usdefruits, ja que hi ha dos propietaris del bé i s’han d’entendre (no podran disposar lliurement del bé).
- Recordi modificar el testament davant de noves situacions, com és el cas de separació, divorci o nul·litat matrimonial, o si l’hereu previst té deutes i embargaments.
- Si entre els béns hi ha empreses o societats familiars, tingui en compte els requisits per tenir dret a l’exempció de l’Impost sobre el Patrimoni i de la reducció del 95% en el pagament de l’Impost de Successions i Donacions.
- Hi ha comunitats autònomes on el cònjuge té una bonificació del 99% en el pagament de l’Impost de Successions i Donacions; per tant, pot deixar-s’ho tot per poder disposar-ho en cas de necessitat a excepció de la legítima, i després quan mori ja arribarà als hereus.
- Tingueu present que els hereus liquidaran els impostos a la comunitat autònoma on residia el difunt i els hi afectarà la normativa de la mateixa.
El consell final és que no deixi els béns als hereus per a que ells s’entenguin, ja que això origina disputes. Sabem que no és fàcil, però és recomanable un esforç per no trencar la família.
Josep Cid Dacosta
Soci-Economista
Publicació a La Vanguardia (dijous, 28 de gener, 2016)