Compte amb els falsos autònoms

La Seguretat Social només té registrats 10.000 dels 300.000 autònoms depenents d’un sol client i que, en realitat, actuen com a assalariats, són els anomenats “falsos autònoms”: empleats obligats a fer-se autònoms, perquè l’empresa no pagui la Seguretat Social.

Són treballadors que no estan en la plantilla de la companyia, però que operen com a assalariats seus, amb una disciplina, horaris, jornades i comeses, no existint una relació laboral estricta entre empresa i treballador, sinó que, moltes vegades, és un contracte mercantil i el treballador autònom factura a l’empresa amb la qual treballa.

Inspecció de Treball denuncia i persegueix el “frau” que estan cometent moltes empreses amb aquest tipus de treballadors. L’objectiu és estalviar-se els costos de la Seguretat Social i salarials, a més de poder prescindir d’ells amb major facilitat que amb els assalariats.

Joan Lladó
Advocat

La compensació econòmica en les separacions o divorcis no tributa IRPF

La compensació econòmica per raó del treball en cas de separació matrimonial o divorci establerta en el Codi Civil de Catalunya, no constitueix renda pel seu perceptor ni redueix la base imposable del cònjuge obligat a satisfer-la per decisió judicial, estenent-se  a les acordades en el Conveni Regulador formulat pels cònjuges davant el Secretari Judicial o Lletrat de l’Administració de Justícia, o en escriptura pública davant del notari.

A Catalunya (Codi Civil de Catalunya) en el règim de separació de béns, si un cònjuge ha treballat per a la casa substancialment més que l’altre, té dret a una compensació econòmica per aquesta dedicació sempre i quan en el moment de l’extinció del règim de separació, divorci, nul·litat o mort d’un dels cònjuges o, en el seu cas, del cessament efectiu de convivència, l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior. També té dret el cònjuge que ha treballat per l’altre sense retribució o amb una retribució insuficient.

Per tant, no constitueix renda pel seu perceptor ni redueix i a base imposable de l’IRPF del cònjuge obligat a satisfer-la.

Josep Cid Dacosta
Soci-Economista