El Tribunal Suprem (TS) ha dictat sentència en unificació de doctrina que tomba l’acomiadament objectiu per causes econòmiques, d’una treballadora al no estar acreditada la situació global del grup mercantil.
El TS entén que l’empleada prestava serveis de forma indiferent i simultània a la societat dominant (la que acomiada i en la qual estava donada d’alta) i a una societat filial, i al no veure justificades les pèrdues de la filial, no aprecia causa justificativa per a la finalització del contracte, amb el que conclou en la improcedència de l’acomiadament objectiu amb la consegüent responsabilitat solidària de les dues empreses codemandades.
Amb independència de la figura clàssica del grup d’empreses patològic laboral, que li ha portat a tombar diversos ERE, la sentència subratlla una altra realitat: la possibilitat que la condició d’ocupador l’assumeixi el grup mercantil amb un sol empleat i no amb la resta de la plantilla.
Així, estableix el Suprem, la determinació de l’extensió de la responsabilitat de les empreses del grup depèn de cadascuna de les situacions concretes que es derivin de la prova que en cada cas s’hagi posat de manifest i valorat, sense que es pugui dur a terme una relació numèrica de requisits tancats perquè pugui entendre’s que existeix aquesta extensió de responsabilitat.
Es sofistica cada vegada més la doctrina sobre els grups i s’estén solidaritat de totes les empreses afectades amb vista a la responsabilitat per les conseqüències econòmiques derivades de qualsevol incompliment empresarial.
